dissabte, 13 de març de 2010

Pinten bastos allí dins a la messeta


Aquesta ha estat una setmana molt mogudeta futbolísticament parlant, després d'un dimecres de glòria (abans en deien així al dilluns de pasqua...) que ha produït orgasmes anímics a molts catalans i moltes catalanes, i que ha callat moltes boques carregades d'arrogància i de menyspreu pels rivals en altres zones de la península ibèrica. Aquells d'allí dins a la messeta han rebut una clatellada de les que fan història!!! Com deia un dels simpàtics periòdics que es publiquen per la terra més estranya de les que es fan i es desfan: Catàstrofe!!! L'altre no menys simpàtic rotatiu d'aquella ciutat, en el seu format digital, poc més d'un minut després de la joia de sentir el xiulet final que classificava l'Olympique Lyonais, escrivia: Adéu Champions, Adéu Pellegrini!!! No malpenseu, ho escrivia en la llengua dels veïns de ponent, no en la nostra!!! Faltaria menys, hi ha crisi però no cal tantes rebaixes!!! És un estil periodístic molt característic per la seua agressivitat i manca de rigor: des de la premsa manar més que des de la pròpia directiva. Aquest club, suposadament carregat de señorío, ja va acomiadar Heynckes el 1997 després de guanyar una Champions, quan abans ho havien fet amb Antic mentre anaven líders a la lliga. Ara, altre cop anant en primer lloc (i es veu que porten una distància de 25 punts al segon, si hem de fer cas a tota la parafernàlia que van escriure la setmana passada), podrien tornar a fer el mateix!!! Es veu que això és una mostra de savoir faire i de necessària paciència, de construcció d'un equip amb futur que creï unes estructures de les quals sentir-te orgullós.
El fracàs ha estat d'una altra galàxia, de la qual sempre els agrada presumir. No ha estat una eliminació més, és més que una eliminació, agafant part d'aquella frase símbòlicament nostrada. Havien dissenyat la seua Champions, on havien de ser infalibles. I s'ho creien!!! I els ha tirat fora un equipet més d'Europa, ni de lluny el number one!!! I ho fa a vuitens... La roja solia caure habitualment a quarts de final de totes les competicions on s'arrossegava durant dècades arreu dels cinc continents, per la qual cosa es van formar molts d'acudits al respecte. Aquests de la messeta, mentre veuen com el Barça aconsegueix sis títols amb la màxima brillantor, han de sofrir com s'eliminen 6 cops a vuitens consecutivament.
L'equip de la cartera se n'ha anat cap a casa amb la cua entre cames (també les boles...). Quin goig! Un equip basat en la força dels milions, bona part dels quals els treuen a base d'endolls polítics i destruccions urbanístiques, alterant la legalitat si cal!!! La seua legalitat!!!
Com a afeccionat barcelonista no em val qualsevol model de club. Jo no m'identificava gens amb el Barça de Van Gaal, Bogarde i els germans De Boer, que no van tenir mals resultats. La força del Barça és la d'un equip montat amb magestuosos jugadors de casa: 3 dels 4 millors jugadors del món s'han format a la Masia!!! Poca broma. Aquest fet és millor que els resultats, com ho és llegir les cròniques dels més prestigiosos diaris esportius d'Europa com La Gazzeta dello Sport o L'Équippe, que mostren una admiració grandíssima per l'estructura de club del Barça .
Aquests de la messeta són candidats a guanyar la lliga, de ben segur. Apart persoalment no acostumo mai a menysprear cap rival, tàctica tan típica d'allí dins. Jo crec que no la guanyaran, però és que després de la catàstrofe esportiva (AS dixit) de dimecres, la paraula fracàs s'ha pintat de blanc, i ni la lliga pot maquillar una patinada tan estrepitosa. Se l'han ben guanyada, per la seua prepotència i per la seua agressivitat contra els rivals i en la manera d'adquirir jugadors. També cal celebrar aquesta humiliant eliminació per la premsa irrespectuosa que els dóna cobertura mediàtica d'una manera gens professional.
Merci beaucoup, Olympique Lyonais!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)