dissabte, 6 de març de 2010

Qüestió de consultes independentistes


Les consultes sobre la independència de la nació catalana van fent el seu camí després d'una nova data significativa com ha estat la del passat 28-F. La societat civil s'està organitzant en molts municipis d'arreu del país i està tirant endavant un procés força important que està influint notablement en la vida política catalana. Els menyspreus constants del PSOE a les consultes són una prova més del tarannà d'aquest partit tan nacionalment espanyol. Quant precisament la via autonomista, que ells suposadament defensen, la va tirar en orris el seu cap, Zapatero, quan va deixar el nou estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, en absolutament no-res, amb la col·laboració imprescindible de l'Artur Mas. L'esperpent que suposa l'actitud d'aquest Tribunal Constitucional (ni al Senegal seria legal una institució que funcionés així...) no deixa altra via possible, ja que amb l'Espanya de sempre no hi ha pedagogia possible perquè aquesta gent no entén absolutament res.
Un aspecte molt remarcable de les consultes és l'excel·lent capacitat organitzativa dels diversos col·lectius sobiranistes. Hi ha centenars de persones que treballen per tirar endavant un projecte transparent i amb un alta mostra de professionalitat. Aquesta és una demostració palpable que la societat civil aporta apostes constructives que han d'ajudar a encarar de la millor manera possible el futur d'una Catalunya lliure i sobirana.
Malauradament, hem de constatar que els principals mitjans de comunicació estan actuant d'una manera partidista. El PSOE ha aconseguit anul·lar el pluralisme als mitjans de comunicació públics nostrats. Les consultes independentistes han sofert el silenci. Aquesta ha estat la resposta del PSOE: no donar veu a un tema que sap que se li ha escapat de les mans. Els dirigents de TV3 han fet cas omís de l'existència de les consultes, les han ignorades completament. En canvi, quan sortirà qualsevol problemàtica de caire nacional en qualsevol altre indret del món, com més llunyà millor, li donaran molta més cobertura. El mateix podem dir dels dos periòdics amb més venda que es publiquen a Barcelona, de nul·la qualitat per cert, que varen ridiculitzar tots aquells que no estaven d'acord amb la retallada de l'estatut, i que ara es dediquen a ridiculitzar els anhels independentistes d'una part força important de la població. Són obedients a aquells que els donen el pa!!!
Aquesta mateixa premsa denuncia una escassa participació a les consultes. És obvi que les consultes del 28F no han tingut una participació massiva. No havien tingut cobertura mediàctica, però el nombre de catalans i de catalanes que van exercir el vot ha estat igualment important. Més encara si tenim en compte el poc percentatge de participació en la majoria d'eleccions que són vinculants. Si aquests diaris volen continuar amb aquesta propaganda, minoritzant la força independentista, ells mateixos es picaran els dits. A més, ni que hagués participat un 80% de la població, hauria canviat per a res la seua constant campanya contrària al dret d'opinar del nostre poble.
Cal tenir en compte, però, la dificultat que s'està tenint per atreure els més joves. La força del jovent havia enlairat l'independentisme durant els darrers 30 anys. Aquest és un fet significatiu, que mereix una anàlisi adequada i serena. Quan tens contacte directe amb els joves, t'adones de l'allunyament de molts ideals defensats durant les darreres dècades quant a la catalanitat. Tampoc podem parlar d'apropament a l'espanyolisme, sinó senzillament de passotisme generalitzat, la qual cosa perjudica la causa independentista notablement.
El 28F va ser un altre pas endavant en la lluita independentista. En un moment de fraccionament de l'independentisme sociològic, quan no hi ha cap força política que aconsegueixi aglutinar bona part de l'anhel independentista, i que es continuen creant recels entre els partits que volen dir adéu a Espanya, aquesta mena d'activitats serveix per encaminar la necessària creació de ponts d'unitat independentista, que permetin deixar enrera rivalitats i estupideses mútues i caminar tots plegats envers un mateix camí, que és el que ens cal de debò: perquè l'autonomia que ens cal és la de Portugal!!!!
Finalment, l'èxit de la consulta a Xerta ens ompli de joia a molts ebrencs i moltes ebrenques. Han obert el camí igualment per a fer consultes en altres poblacions de la contrada. Alcanar i Ulldecona ja estan preparades per a la històrica data d'un nou 25 d'abril, tot i que aquest cop esperem que amb final més feliç que el del 1707. Felicitem els companys i les companyes xertolins/es que han contribuït a enlairar el somni també vora l'Ebre. Ens han fet sentir orgullosos de la seua bona feina i del seu esplèndid resultat.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)