divendres, 2 de juliol de 2010

VULL QUEIXAR-ME

Són tres quarts de dos de la matinada i acabo de tornar d'un sopar d'amics. La meva queixa fa referència a una visita de la guàrdia urbana perquè uns veïns han trucat dient que estàvem fent escàndol, quan l'únic que feiem era xerrar a la terrassa i no teníem ni música.
El que vull aclarir és que jo fa un any i mig que estic trucant la policia perquè vinguin a demanar els meus veïns de baixar la música i aturar l'escàndol continuat que tenen a casa seva i, o no vénen o vénen al cap de dos hores i la música o ha parat o l'han baixada.
Entenc que la policia ha de fer la seva feina, però el que és vergonyós és que facin més cas a uns veïns que a uns altres. La sensació que he tingut aquesta nit, tot i l'educació amb la qual s'han presentat els policies, ha sigut que a la gent del poble se'ns pot multar, denunciar i demanar de callar a qualsevol moment i per qualsevol motiu, però que en quant alguns dels afectats són gent de fora que no respecten les normes de convivència del poble, llavors ho passen més per alt.
No me considero ni racista, ni xenòfoba en absolut. Considero que tothom té dret a intentar viure a tot arreu, però igual que tenen drets tenen unes obligacions, i, en el cas dels meus veïns, aquestes obligacions "se les passen pel forro", i, com a ciutadana del poble, me sento totalment indefensa davant d'algunes de les situacions viscudes al meu carrer en els darrers mesos.
Què hem de fer? Som realment intolerants o és que no podem denunciar la mala convivència amb la gent que ve de fora perquè llavors ens diuen racistes? Cada cop tinc menys clar com actuar, perquè faci el que faci, tinc la sensació que qui acabarà rebent seré jo, i això ho trobo realment injust, molt injust.