M'han passat bastanta informació sobre el tema de l'assetjament i per diferenciar-ho del "bullying" us facilito la informació que m'han fet arribar. Us ho aniré posant en diversos articles perquè és una mica llarg, però de ben segur que a algú li és d'utilitat.
En psicologia s'utilitza el terme stalking per referir-se a un trastorn que pateixen algunes persones i que els du a espiar la seva víctima, seguir-la pel carrer, trucar-la per telèfon, enviar-li cartes, missatges SMS, regals, escriure el seu nom a murs de zones molt visibles o fins i tot amenaçar-la i cometre actes violents contra aquesta persona. Aquest trastorn pot ser causa d'una "obsessió" cap a la víctima.
També s'ha de considerar que molts casos d'assetjament no necessàriament deriven d'una obsessió personal; la intenció de perseguir és, a més d'aconseguir informació de la víctima, un recurs de fer-li la vida difícil o impossible.
Hi ha governs, sobretot autoritaris i totalitaris, que han utilitzat l'stalking com una mesura per mantenir el control del seu país mitjançant una policia secreta capaç d'envair la vida personal de ciutadans sospitosos i buscar evidències que els puguin incriminar. Grups com la Schutzstaffel, la Gestapo, la Cheka, l'Agència Central d'Intel·ligència i la NKVD en són els millors exemples. També s'usa per grups insurreccionistes i revolucionaris com un mitjà per complir una agenda política.
Ciberassetjament és l'ús d'informació electrònica i mitjans de comunicació tals com a correu electrònic, xarxes socials, blocs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i websites difamatoris per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament és voluntariós i implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través del mitjà del text electrònic. Segons R.B. Standler l'assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciber assetjament pot ser tan simple com continuar manant emails a algú que ha dit que no vol romandre en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.
L’assetjament moral és el "procés pel qual un individu o grup d'individus apliquen violència –psíquica o física– en petites dosis a un altre individu amb la intenció de desestabilitzar-ho i fer-ho dubtar dels seus propis pensaments i afectes. D'aquesta forma s'arrabassa a l'altre la seva identitat, es nega i elimina la diferència amb l'altre. 
L'objectiu d'aquesta conducta és paralitzar a la víctima per evitar que sorgeixi el conflicte, perquè no pugui pensar ni comprendre, mantenir-la a la disposició de l'agressor mentre sigui útil i adoctrinar-la. El procés pretén pervertir moralment a la víctima i destruir-la lentament per aconseguir un crim perfecte, s'elimina a la víctima per inducció al suïcidi o violència física.
Assetjament moral és tota conducta abusiva –verbal o no verbal– que atempta per la seva freqüència i repetició contra la dignitat o integritat psíquica o física d'una persona.
En ser un problema relativament recent, per a moltes víctimes el 'ciberassetjament' significa viure sota terror durant diversos mesos abans de decidir-se a buscar ajuda. El problema s'agreuja encara més quan, després de decidir-se a buscar-la, poques persones saben on acudir.
Per identificar l'assetjament, Heinz Leymann, un psicòleg nòrdic dels anys vuitanta, va establir tres elements diferenciadors: la freqüència, la continuïtat en el temps i la concurrència d'un o diversos dels fets enumerats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada