PER MOLTS ANYS, ORI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui l'Oriol fa 14 anyets!!!!!!!!!!!!!! Va arribar en mig d'una gran ventada com la que hem tingut aquests dies, però la seva arribada va ser molt i molt esperada i celebrada!

Carinyet,

PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!

T'ESTIMO MOOOOOOOOOOOLT!!!!!!!!!!

RESUM DE L’ANY

Hauria de començar dient que aquest ha estat un any atípic totalment. La malaltia de la mama ha acaparat la meva atenció la major part de l’any i això ha comportat que li dediqui un percentatge força elevat del meu temps. Però, vull oblidar els moments durs i dolorosos d’abans, durant i desprès de l’operació també. Vull recordar tots els moments bonics viscuts amb ella i veure-la com dia a dia va guanyant, poc, realment poc, però més val poc que res! Veure-la a diari com té il·lusió per la vida malgrat les seves condicions físiques, il·lusió pels néts, il·lusió pels fills, il·lusió pel Barça! Un dels moments més bonics que hem viscuts enguany va ser quan el Barça va guanyar la seva quarta Champions League a Wembley. Ella, la mama, no va poder veure el partit perquè encara estava massa dèbil desprès de l’operació i ara ha d’evitar situacions nervioses com aquesta, nosaltres ho vam estar veient al poliesportiu del poble on es va reunir una gran part dels seus habitants però acte seguit d’acabar-se el partit, vam anar a casa la mama per celebrar-ho amb ella, i així ho vam fer. Un cop passats els nervis, va poder gaudir del triomf com ella volia, amb els seus i el seu Barça!
Un altre dels moments bonics per a ella va ser el dia de la primera comunió dels seus néts. Aquell va ser un dia molt esperat per tota la família perquè no sabíem si podríem celebrar-ho, però així va ser! I què guapa estava la mama! I què be s’ho va passar!
I això ha estat la seva vida fins ara, però ella està contenta amb el que li ha tocat viure i dona gràcies per poder continuar amb nosaltres.
Però, cada dia és un bon moment per a mi si la mama se troba be! I això és el que vull recordar d’aquest any que està a punt d’acabar!
Vaig començar l’any amb part de la família, la Marta, el Rodri i l’Oriol. Quan soc per les TTEE per Cap d’Any, sempre passo aquesta festa amb ells, però enguany ho faré amb una altra part de la gent que estimo, els meus amics Ana, Félix, Elisa, Maria i Àlvaro. Aquest estiu em van convidar a passar el Cap d’Any amb ells, no a Canàries com és l’habitual, sinó al pre-Pirineu d’Osca, on s’han comprat una casa. Així que enguany acabaré i començaré l’any a Ayerbe, amb una festa, pel que m’han dit, molt concorreguda i ball i molt, però molt fred! De totes maneres, encara que ens trobem lluny, sempre tenim al cor els que hem deixat a casa, però amb ells ens veurem a la tornada!
Pel que fa al tema professional, be, no cal ni dir com funciona Ensenyament al nostre país, o sigui que la feina per l’educació pública s’ha reduït a tres setmanes al mes de juny i no presenta bona cara, però hem de ser realistes i fer front al present. Ja vindran temps millors! De moment, he d’agrair al meu amic Mike Murphy que m’hagi contractat un parell de cops per cobrir baixes a la seva escola. Gràcies, Mike!
Pel que fa al tema d’esbarjo, hem continuat ballant la jota de les TTEE, i hem après força. Cada dia m’agrada més i m’encanta poder aprendre coses noves i intentar ballar les coreografies que anem aprenent. A més, hem començat a fer linedance i està agradant força a tot el grup. També formo part d’un grup de gent que es dedica a caminar i, si tot va be, podria intentar fer un tros del “Camí de Santiago” a l’estiu, però això ja són figues d’un altre paner.
Pel que fa a tema amics, què puc dir? Que tinc un grapat de gent que m’estima i pensa amb mi, que me recolza i em renya quan m’equivoco i que, especialment aquest any tan dur emocionalment, m’han demostrat que són bons amics, i que puc comptar amb ells quan els necessiti. I això és molt en els temps que corren avui en dia.
I ja vull acabar recordant les tres perles del meu cor, l’Ori, la Rosa i el Guillem. Saben que me tenen el cor robat i que si algun dia els renyo o els castigo ho faig perquè els estimo i vull que siguin personetes com cal. No cal ni dir que aprofito cada moment que puc per apretar-los i abraçar-los! Però mentre se deixen...
Doncs això ha estat el meu any. Coses bones i coses doloroses, però, oblidem el dolor i agafem-nos als bons records, perquè al final només les coses bones són les que valen la pena!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!

Signs of Verbal Abuse

This article is intended to help women and men to understand and identify the signs of verbal abuse. Because of events in my life, I have been wandering through life asking myself what is my purpose as I know we all have a purpose to let people know about verbal abuse and hopefully to help at least one person from its grips. I hope to help many but if I help only one then my idea has fulfilled its purpose.

I don’t claim to be an expert in this field but because of personal experiences I want to guide those that I can.

Verbal abuse can come from parent, spouse, boss, friend, child. It is a confusing situation to be in because, without the knowledge and understanding of this “violence”, you remain in an internal battle trying to decipher what is happening. What you need is knowledge, and as the saying goes, knowledge is power. And power is what you need to stop the verbal abuse.

I highly recommend reading every book by Patricia Evans on this topic such as "Controlling People", "The Verbally Abusive Relationship", "Abusive Survivors Speak Out".

If you are reading this article you are probably confused and needing some type of direction, or it may be just a fact of gossiping. Anyway, at least you'll take your time to decipher what I'm writing bout.

There are signs that will help you identify if you are caught up in a verbal abusive situation. Such as:

• Do you spend your days with your spouse/person in your relationship wondering when the next little thing is going to cause them to “dump” on you?
• Do you tip toe around hoping to keep things calm?
• Do you constantly wonder what you are doing wrong to cause this person to act out to you in a way that is demeaning?
• Do you treat this person nicer and nicer in hopes that he/she will see you are a nice person and start treating you better?
• Do you find yourself emotionally troubled to the point of staying sick?
• Do you find this person picking fights with you over things that are insignificant?
• Does this person treat you wonderful in public, in front of family and friends, but once you are out of site of others you are verbally “attacked”?
• Does this person drive recklessly with you in the car when they have reached one of their anger moments?
• Is this person inconsiderate of your feelings, wants or desires?
• Do you feel like your self-esteem has been stolen?
• Is it your relationship getting you down?

7 signs you’re in a verbally abusive relationship. These are from Patricia Evan’s book: Verbal Abuse, "How to Save Yourself":

1. He seems irritated or angry with you several times a week. When you ask why he’s mad, he either denies it or tells you it’s in some way your fault.
2.When you feel hurt and try to talk to him, the issues never get resolved. He might refuse to discuss your upset feelings by saying “You’re just trying to start an argument!” or claiming he has no idea what you’re talking about.
3.You frequently feel frustrated because you can’t get him to understand your intentions.
4.You’re upset-not so much about concrete issues like how much time to spend together, but about communication: what he thinks you said and what you heard him say.
5.You sometimes think, “What’s wrong with me? I shouldn’t feel so bad.”
6.He seems to take the opposite view from you on almost everything, and his opinion isn’t stated as “I think” but as if you’re wrong and he’s right.
7.You can’t recall saying “Cut it out!” or “Stop it!”

And here, I'm providing you with some writings from the Bible, for those of you who are believers:
- Proverbs 23:9 Do not speak in the hearing of a fool, for he will despise the wisdom of your words. Have you tried to reason with your verbal abuser and got nowhere? That is because the abuser despises the wisdom of your words. Your abuser will not hear you or admit that you are correct in your observation of what is taking place. Your abuser lives in denial about their behavior. You CANNOT fix your abuser. They have to find help. Finding help means stating and admitting they have a problem with how they treat the person closest to them. And unless that happens, nothing will change.
- Proverbs 13:10 By pride comes nothing but strife, but with the well-advised is wisdom. - Proverbs 14:14 The backslider in heart will be filled with his own ways, but a good man will be satisfied from above.
- Proverbs 17:1 to paraphrase- a house full of sacrifices with strife is not pleasing to the Lord.

Love is action, what type of action is your abuser showing you, actions that show love? Don’t let that abuser convince you that it is your fault. IT IS NOT YOUR FAULT!!!! The abuser cannot and will not take responsibility for their actions. You are walking on a road that will stay full of strife. Your abuser will not take the steps to search for God’s power to enable them for what needs to be done

FRENEMIES

Searching around I came across with this word and the explanation of its meaning, so I thought it'd be useful to some of my readers, for it also includes quotes and sayings, which I love so much.

"False friends, sometimes also called frenemies, are people who pretend to be a friend and then turn out to be just the opposite. They are individuals who get close to you for the specific reason to make fun of you behind your back, delight in the misery you endure, and find out about your life so they can gossip about it later.

Because we generally want to see the best in people, we may give false friends several chances to prove that they are more than an enemy in disguise. However, when you discover a false friend in your life, you should distance yourself from them. Life is too short to be surrounded with people who don't really care about you. To help you remember that sentiment, here are some quotes about false friends.

Christian Nestell Bovee

"False friends are like our shadow, keeping close to us while we walk in the sunshine, but leaving us the instant we cross into the shade."

Have you ever had friends who just couldn't be there for you when things turned dark? They want to hang out with you during the good times, but the minute things get hard they leave you behind. Often these types of people will wait until they think you're "over" your hardship, and then call you up wanting to be friends again as if nothing had happened.

Ralph Waldo Emerson

"To laugh often and much; to win the respect of intelligent people and the affection of children; to earn the appreciation of honest critics and to endure the betrayal of false friends; to appreciate beauty; to find the best in others; to leave the world a bit better whether by a healthy child, a garden patch or a redeemed social condition; to know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have succeeded."

I like this quote because it helps put the "betrayal of false friends" in perspective when it comes to the whole of your life. When you recognize a false friend, you may feel a bevy of emotions ranging from hurt to shock. You might also wonder why you didn't see the way they really were sooner.

But this quote reminds me that if you open yourself up to friends, occasionally you may be burned. It's part of life, and if it happens to you, know that you aren't alone. Emerson suggests here that dealing with a false friend is even part of being a "success" in life. In other words, put it in perspective and move on. There are too many good people in the world to waste spending energy on the ones who aren't.

Scottish Proverb

"False friends are worse than bitter enemies."

This quote speaks to the fact that it is almost easier to deal with someone who you know from the start is not on your side than someone who you thought was a friend but is really not.

Oscar Wilde

"Always forgive your enemies -- nothing annoys them so much."

I adore this quote because it really sums up the best way to deal with a frenemy. You can confront them if you wish, but afterward you just have to move on. This can be difficult, to be sure, because when a friend betrays you the first thing you might want to do is figure out why. But rather than drive yourself crazy trying to figure out why someone who claimed to be your friend is trying to hurt you, you'd be better off just focusing your time on the real friends in your life."

GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!!!!!!!!

A punt perquè s'acabi el dia del meu aniversari, nomès us puc donar les gràcies a totes i a tots pels vostres auguris i les vostres paraules de carinyo i tendresa cap a mi. No us oblidaré mai i us estaré sempre molt i molt agraïda per tot el que me doneu dia a dia i especialment avui!

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!! I MOLTS BESETS!!!!!!!!!!

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió, tant a la vida privada com a la pública? Perquè hi ha impresentables que se dediquen a escoltar el que fan i diuen els altres i no tenen el que s’ha de tenir per enfrontar-se cara a cara amb la persona en qüestió? Doncs senzillament perquè se tracta de gent que no valen res, gent que pretenen semblar bones persones quan realment només són uns covards i se pensen que usat el seu poder econòmic poden fer i desfer al seu gust. Algun d’aquest covards desprès difon el que ha sabut per mitjans il·legals però com és un covard i no vol que ningú sàpigue què ha fet i perquè, doncs s’inventa que algú altre li ha contat. I comença el cicle de “aquell m’ha dit que aquella això i allò” tergiversant la realitat com només els impresentables, i covards poden fer-ho.

Fins ara la gent teníem la possibilitat de dir i fer el que ens donés la gana a casa nostra i a moltes parts del món. Avui, malauradament, aquest projecte —neutralitat, llibertat i verificabilitat dels seus actes— estan en risc de veure's compromesos a Itàlia amb l'apartat 29 de l'anomenat DDL intercettazioni (projecte de llei sobre escoltes telefòniques).

L'esmentat projecte de llei, que està sent discutit en aquests dies pel Parlament italià, entre d'altres coses, obliga a tots els llocs de la Xarxa a publicar, dins de les 48 hores de que la sol·licitud hagi estat realitzada, i sense cap comentari, una rectificació sobre qualsevol contingut que el sol·licitant consideri perjudicial per a ell o la seva imatge.

Per desgràcia, l'avaluació de com de "perjudicials" siguin aquests continguts no estarà sotmesa a la decisió d'un jutge tercer i imparcial, sinó únicament a l'opinió i sensibilitat de la persona que es percep perjudicada.

Per tant, segons el que preveu l'apartat 29, (El Projecte de llei - "Norme in materia di intercettazioni telefoniche etc"., p. 24, el punt a) de l'apartat 29 diu literalment:

«Per a llocs informàtics, inclosos la premsa diària i els diaris difosos electrònicament, les declaracions o les rectificacions s'han de publicar dins de les 48 hores següents a quan aquestes van ser demanades, amb les mateixes característiques gràfiques, la mateixa metodologia d'accés al lloc i la mateixa visibilitat de la informació a què es refereixen.»)

aquell que se senti afectat per un contingut informatiu present en un bloc, un diari en línia, pot invocar el dret —independentment de la veracitat de la informació percebuda com a perjudicial— de demanar la publicació d'una "rectificació", que contradigui i desmenteixi aquests continguts, fins i tot prescindint de les referències proporcionades.

On hem d’arribar amb coses com aquesta? Com ens hem de veure en tot un segle 21? Però que no tenen dos dits de fronts els personatges aquests o què? Que se pensen que encara estem a l’edat mitjana i tenen dret de cuixa? Au va, senyors, si és que se’ls pot qualificar d’això, facin el favor de respectar les llibertats de la gent i de comportar-se com cal, colla d’impresentables! Només ens faria falta ara que per culpa d’uns intolerants, mafiosos i impresentables no puguéssem escriure als nostres blocs allò que volem, sempre i quan siguin fets verídics, evidentment. Però qui se pensen que són? I com poden sortir desprès a les fotos i no demostrar amb les seves cares de psicòpates que el que volen és prendre’ns la nostra llibertat. No reculem! No reculem! I si no els agrada el que tenen o el que veuen al seu abast, doncs pleguin, que de bona gent n’hi ha molta i a vostès no els trobarà a faltar ningú!

AVUI FA UN ANY

" Algú recorda on es trobava avui fa un any i no és precisament una data assenyalada ?

La memòria de vegades ens porta a la ment moments passats, no cal que sigui la data del nostre aniversari, o de l’aniversari d’algú en concret, ni d’un esdeveniment molt notori. No. Només ens cal que algú ens hagi dit alguna cosa en algun moment per a que en qualsevol fracción de temps ens torni a la ment. Què fa que ens passin coses d’aquest tipus? Doncs no ho sé. Però sí que puc dir que, per sort o per desgràcia, la meva memòria és molt bona, molt, i recordo amb vividesa moments, converses i paraules dites fa molt temps o poc, com és el cas d’ara. I no, ni estic boja, ni parlo sola, ni me conesto a mi mateixa, ni m'invento les coses.

Aquest any he hagut de viure moments força durs a nivell personal, i he hagut de congelar una gran part de la meva vida durant molt de temps. Ara, però, que la meva vida torna més o menys “a la normalitat” m’han vingut a la memòria moltes converses, i paraules dites per altres persones ara fa un any i que tenia com a “arxivades” en algun lloc de la meva ment.

Si jo parlés ara del que estava fent fa un any, o de les converses que vaig tenir, més com a oient que com a emissor, a certa gent li molestaria. Però no cal recordar a ningú el que fan veure que no han dit ni fet mai, però que volen oblidar costi el que costi. Allà cadascú amb la seva consciència si en tenen, cosa que poso en dubte que en tinguin. Però, com que la vida posa a tothom al seu lloc, més aviat o més tard la veritat surt a la superfície i amb les proves a la mà, a veure qui és el/la viu/viva que diu que tot és mentida.

Avui fa un any jo em trobava amb una gent lluny de casa, només un parell dels quals encara formen part de la meva vida i m’estimen molt, i d’altres, gràcies a la fortuna, ja no. Avui fa un any vaig servir de tapadora per a una d’aquestes persones. Avui fa un any aquesta persona semblava ser algú molt diferent de qui és avui. Avui fa un any me’n vaig adonar què volia de mi aquesta persona. Avui fa un any me va preparar pel que va venir unes setmanes més tard. Avui fa un any era lluny de casa i dels meus. Avui fa un any..."

Aquest és part d'un relat que forma part d'algun dels meus escrits personals. Si algú es sent identificat amb aquest troç de redacció, no cal que me calumnii ni s'ofengui, sinò que més aviat reflexioni, perquè quan te sents identificat amb alguna cosa que llegeixes, sigui bona o dolenta, alguna cosa tindrà de veritat, o no?