Reflexions personals sobre la vida (3)

Com condemnem les persones sense cap judici previ! Què valents que som a l'hora de recordar els errors de la gent peròoblidem amb rapidesa tot el bé que ens han fet! Com deia el gran Juli Cèsar, "Res s' oblida més a poc a poc que una ofensa; i res, més ràpid que un favor". La naturalesa humana no deixa de sorprendre'm, però en sentit negatiu, cada cop més i amb més freqüència. Quan te penses que ja no podran sorprendre't més, van i t'arreen una altra sostracada sense que te l'esperesses i sense buscàrte-la.
Els judicis que emetem sobre les altres persones poden tenir una base sòlida o una de molt feble. Normalment la gent del carrer el que fa és jutjar sense haver sentit les dues versions d'una història. Què fa que els éssers humans ens comportem així? Doncs sincerament he arribat a la conclusió que és l'egoisme. Egoisme que forma paet de les nostres vides i que alguns saben portar ben amagat. N'hi ha que se fan dir amics, però en quan no els interesses, te deixen de banda com un drap brut, i no contents amb això, se dediquen a deixar el teu nom pel terra, potser perquè els fas nosa, potser perquè saps massa d'ells, i se'n donen vergonya del que saps, potser per la por al què diran, potser perquè realment mai t'han estimat, potser perquè ja han trobat altra gent que els és més útil ... realment n'hi ha un munt de casos.
Ens considerem adults i continuem comportant-nos com a adolescents. No te faig amic perquè el meu amiguet no te fa amic, no te faig amic perquè ets amic d'algú que a mi no m'interessa, no te faig amic perquè ... I quan pensem comportar-nos com a éssers humans madurs i amb totes les conseqüències? Mai? Doncs què bonic! Diem que no som ningú per jutjar les accions dels altres, però ho fem, diem que no volem saber res més de la història però en realitat sí que ho volem per satisfer la nostra curiositat morbosa, diem , diem, diem ... i alguns ni tan sols això! Alguns no tenen ni el coratge de parlar cara a caara per enfrontar-se als seus problemes i les seves pors , no tenen el valor per dir les coses a la cara, i igual que poden tallar una amistat via mail poden fer malbé una vida via mail, això sí, sempre amb l'excusa que estan dolguts i que dirien massa coses que ens farien mal, quan mal ja n'han fet.
Siguem clars, no tenim el que s'ha de tenir! I ja està! I els que fan alguna cosa per intentar solucionar els seus problemes reben l'etiqueta de males persones, mals amics, radicals, etc. Però la meva darrera pregunta és "qui s'està comportant realment com una mala persona?". Que cadascú respongui el que li sembli, jo les meves idees les tinc ben clares i puc dir que puc continuar anant amb el cap ben alt, i a qui no li agrade, doncs que s'hi pose fulles.