Al programa de "Els Matins" de TV3 acaben de fer públic que una de cada quatre dones catalanes reconeixen haver sigut víctimes d'algun tipus de maltractaments, bé físics, bé psicològics.
Què empeny a un home a maltractar física o psicològicament la seva dona, novia, parella, ex-parella ...? Què empeny una dona a no acceptar que és víctima de maltractaments, del tipus que sigui? Tot això és un enigma per a mi, però no per això deixa de semblar-me inadmissible. Ni la postura d'ells com a maltractadors, ni la d'elles com a víctimes que no volen acceptar la veritat és una postura racional.
Per favor! Estem en plé segle 21 i encara hem de veure per la TV o llegir als diaris, o sentir per la ràdio que continuen morint i continuen pujant les denúncies per maltractaments! Però, senyors i senyores, que no pensem avançar? Que sempre ens hem de quedar a l'època medieval pel tracte donat i rebut per les nostres parelles o ex-parelles? Fem el favor de posar-nos les piles! A ells els demano que respectin la dona, que no són els seus amos i senyors perquè aquest concepte ja fa molt que no existeix, recordem que l'esclavitut ja fa molts segles que no existeix a Catalunya, i ells continuen amb el sentiment de possessió malaltissa d'un altre ésser humà, doncs no! Prou!
A ells, els maltractadors, si teniu problemes psicològics, sou gelosos a rabiar i no soporteu que les vostres parelles tinguin la seva vida, busqueu ajuda, aneu al psicòleg i respecteu-les, perquè per alguna cosa elles us van triar en algun moment de la seva vida, però no les rebaixeu fins al punt d'atonyinar-les o de dominar-los la personalitat fent-les sentir menys que un cuc, perquè senyors, això no és amor, això és maltractament!
A elles, les víctimes, reaccioneu! No sou éssers inanimats, teniu sentiments i un cervell, useu-lo! No us mereixeu que us maltractin de cap de les maneres, vosaltres no en teniu la culpa, vosaltres no heu fet res mal fet, vosaltres teniu tot el dret a dir i a fer la vostra, assumiu-ho d'una vegada! I accepteu, aquelles que continueu negant-vos la realitat, que esteu sent víctimes de maltractaments, que no és excusa que ells siguin molt gelosos, que no us heu equivocat i per això us mereixeu tot el que us fan o el que us diuen, que no teniu perquè mantenir relacions amb ells si no us ve de gust, perquè, amigues meves, no tenen cap dret de cuixa sobre nosaltres ni nosaltres cap tipus d'obligació marital com ens volen fer creure! Endavant amb el cap ben alt!
A veure si entre tots i totes anem denunciant totes aquestes agressions i ni en tenim vergonya si és el cas, ni ho continuem negant. Entre tots podem erradicar aquesta malaltia social, però tots hem d'anar a una i hem de lluitar perquè els nostres fills no arribin mai a conèixer que això ha existit algun cop.
Què empeny a un home a maltractar física o psicològicament la seva dona, novia, parella, ex-parella ...? Què empeny una dona a no acceptar que és víctima de maltractaments, del tipus que sigui? Tot això és un enigma per a mi, però no per això deixa de semblar-me inadmissible. Ni la postura d'ells com a maltractadors, ni la d'elles com a víctimes que no volen acceptar la veritat és una postura racional.
Per favor! Estem en plé segle 21 i encara hem de veure per la TV o llegir als diaris, o sentir per la ràdio que continuen morint i continuen pujant les denúncies per maltractaments! Però, senyors i senyores, que no pensem avançar? Que sempre ens hem de quedar a l'època medieval pel tracte donat i rebut per les nostres parelles o ex-parelles? Fem el favor de posar-nos les piles! A ells els demano que respectin la dona, que no són els seus amos i senyors perquè aquest concepte ja fa molt que no existeix, recordem que l'esclavitut ja fa molts segles que no existeix a Catalunya, i ells continuen amb el sentiment de possessió malaltissa d'un altre ésser humà, doncs no! Prou!
A ells, els maltractadors, si teniu problemes psicològics, sou gelosos a rabiar i no soporteu que les vostres parelles tinguin la seva vida, busqueu ajuda, aneu al psicòleg i respecteu-les, perquè per alguna cosa elles us van triar en algun moment de la seva vida, però no les rebaixeu fins al punt d'atonyinar-les o de dominar-los la personalitat fent-les sentir menys que un cuc, perquè senyors, això no és amor, això és maltractament!
A elles, les víctimes, reaccioneu! No sou éssers inanimats, teniu sentiments i un cervell, useu-lo! No us mereixeu que us maltractin de cap de les maneres, vosaltres no en teniu la culpa, vosaltres no heu fet res mal fet, vosaltres teniu tot el dret a dir i a fer la vostra, assumiu-ho d'una vegada! I accepteu, aquelles que continueu negant-vos la realitat, que esteu sent víctimes de maltractaments, que no és excusa que ells siguin molt gelosos, que no us heu equivocat i per això us mereixeu tot el que us fan o el que us diuen, que no teniu perquè mantenir relacions amb ells si no us ve de gust, perquè, amigues meves, no tenen cap dret de cuixa sobre nosaltres ni nosaltres cap tipus d'obligació marital com ens volen fer creure! Endavant amb el cap ben alt!
A veure si entre tots i totes anem denunciant totes aquestes agressions i ni en tenim vergonya si és el cas, ni ho continuem negant. Entre tots podem erradicar aquesta malaltia social, però tots hem d'anar a una i hem de lluitar perquè els nostres fills no arribin mai a conèixer que això ha existit algun cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada