Estimada Eva,
Ens vam conèixer farà quasi vint anys. Erets una xiqueta que estudiava 3r de BUP a l'institut Ramon Berenguer d'Amposta i que volia aprendre anglès, vés per on. Vas triar Nessie School of Languages, la nostra estimada acadèmia, i des d'un primer moment t'havia d'influenciar moltíssim. Vam convertir Nessie en un lloc familiar i entranyable, i tu erets una de les princesetes del moment. I, a més, resulta que erets mig campredonenca, néta de Josefina la Nanena!!! Podríem repetir tants noms d'alumnes estimats/des que formaran sempre part de la família de Nessie!!! Vas aprendre força i et vam orientar sempre cap a l'aprenentatge d'idiomes. Després vam compartir, fins i tot, estudis universitaris, per aquells camins que ens porta la vida; i també el dur període d'oposicions, aquells mesos en què ho enviaries tot a pastafang (per ser suau amb el llenguatge... cosa que ja saps que no ho sóc gaire...). Saps que sempre vas tenir la porta oberta, i de tot cor. I al meu costat, com a professor, vas viure en tot moment i intensament la catalanitat, la veritable essència de la meua vida.
Recordo llargues converses amb tu. Jo donant lliçons, tu més calladeta. Em vénen a la memòria bromes de tot tipus... aquell noviet que jo sempre et buscava (Mare de Déu de la Cinta!!!). I recordo que ens consultaves cada pas que volies donar en el teu futur acadèmic. Sortosament, molts/es alumnes esdevingueren veritables amics i amigues, amb el més ampli sentit d'aquesta bonica paraula.
I ara, els diaris anuncien un nou pas en la teua vida... Sorpresa de la gran... I sí, m'alegro moltíssim. He pensat en tu molt els darrers dies, perquè realment és tota una oportunitat i rebràs un bagatge personal extraordinari. Saps la meua opinió de la política, i del dur que pot arribar a ser aquest món. Saps també el meu concepte vital de catalanitat. I saps que a mi no m'importa que estem en sigles diferents, ja que el que ens ha d'unir sempre és la catalanitat. Les diferències ideològiques amb CDC o CiU no tenen cap importància, quant hi ha estima personal. Afortunadament, puc presumir de tenir molt bons amics i col·laboradors a les files de CDC, ICV, Maulets, Solidaritat, apart d'altres del meu partit, ERC. Si el que jo voldria és veure'ns tots plegats amb un mateix objectiu...
No et serà un camí de roses. Hauràs d'aprendre moltes tecles difícils de l'administració. No sempre et serà fàcil assumir ordres o decrets que et vindran de ben a dalt, tampoc tractar amb tanta gent i amb temes de tanta responsabilitat i transcendència. I prendràs alguna decisió qüestionable i polèmica... Però el primer que has de pensar és que no serà fàcil per tu i no ho és per ningú. Tu has estat l'elegida i és tot un honor formar part del govern català, el nostre, sota qualsevol color o sigla.
I saps, Eva, que acostumo a dedicar poemes. Amb la teua responsabilitat política crec adient dedicar-te els bells versos d'Aribau, a l'Oda a la pàtria de 1833, que va impulsar el renaixemnet de la nostra llengua:
Que en llemosí sonà lo primer bagit quan del mugró matern la dolça llet bevia, que en llemosí al senyor pregava cada dia i càntics llemosins somiava cada nit, i quan me trobe sol i parl amb mon esperit, amb llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten més raons del centre de mon pit.
Et desitjo de tot cor que tinguis molta sort. I escolta el gran Llach i recorda sempre aquestes paraules: http://www.youtube.com/watch?v=UDWVA4ZyB_I
Una abraçada des de Font de Quinto,
Emigdi
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Ens vam conèixer farà quasi vint anys. Erets una xiqueta que estudiava 3r de BUP a l'institut Ramon Berenguer d'Amposta i que volia aprendre anglès, vés per on. Vas triar Nessie School of Languages, la nostra estimada acadèmia, i des d'un primer moment t'havia d'influenciar moltíssim. Vam convertir Nessie en un lloc familiar i entranyable, i tu erets una de les princesetes del moment. I, a més, resulta que erets mig campredonenca, néta de Josefina la Nanena!!! Podríem repetir tants noms d'alumnes estimats/des que formaran sempre part de la família de Nessie!!! Vas aprendre força i et vam orientar sempre cap a l'aprenentatge d'idiomes. Després vam compartir, fins i tot, estudis universitaris, per aquells camins que ens porta la vida; i també el dur període d'oposicions, aquells mesos en què ho enviaries tot a pastafang (per ser suau amb el llenguatge... cosa que ja saps que no ho sóc gaire...). Saps que sempre vas tenir la porta oberta, i de tot cor. I al meu costat, com a professor, vas viure en tot moment i intensament la catalanitat, la veritable essència de la meua vida.
Recordo llargues converses amb tu. Jo donant lliçons, tu més calladeta. Em vénen a la memòria bromes de tot tipus... aquell noviet que jo sempre et buscava (Mare de Déu de la Cinta!!!). I recordo que ens consultaves cada pas que volies donar en el teu futur acadèmic. Sortosament, molts/es alumnes esdevingueren veritables amics i amigues, amb el més ampli sentit d'aquesta bonica paraula.
I ara, els diaris anuncien un nou pas en la teua vida... Sorpresa de la gran... I sí, m'alegro moltíssim. He pensat en tu molt els darrers dies, perquè realment és tota una oportunitat i rebràs un bagatge personal extraordinari. Saps la meua opinió de la política, i del dur que pot arribar a ser aquest món. Saps també el meu concepte vital de catalanitat. I saps que a mi no m'importa que estem en sigles diferents, ja que el que ens ha d'unir sempre és la catalanitat. Les diferències ideològiques amb CDC o CiU no tenen cap importància, quant hi ha estima personal. Afortunadament, puc presumir de tenir molt bons amics i col·laboradors a les files de CDC, ICV, Maulets, Solidaritat, apart d'altres del meu partit, ERC. Si el que jo voldria és veure'ns tots plegats amb un mateix objectiu...
No et serà un camí de roses. Hauràs d'aprendre moltes tecles difícils de l'administració. No sempre et serà fàcil assumir ordres o decrets que et vindran de ben a dalt, tampoc tractar amb tanta gent i amb temes de tanta responsabilitat i transcendència. I prendràs alguna decisió qüestionable i polèmica... Però el primer que has de pensar és que no serà fàcil per tu i no ho és per ningú. Tu has estat l'elegida i és tot un honor formar part del govern català, el nostre, sota qualsevol color o sigla.
I saps, Eva, que acostumo a dedicar poemes. Amb la teua responsabilitat política crec adient dedicar-te els bells versos d'Aribau, a l'Oda a la pàtria de 1833, que va impulsar el renaixemnet de la nostra llengua:
Que en llemosí sonà lo primer bagit quan del mugró matern la dolça llet bevia, que en llemosí al senyor pregava cada dia i càntics llemosins somiava cada nit, i quan me trobe sol i parl amb mon esperit, amb llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten més raons del centre de mon pit.
Et desitjo de tot cor que tinguis molta sort. I escolta el gran Llach i recorda sempre aquestes paraules: http://www.youtube.com/watch?v=UDWVA4ZyB_I
Una abraçada des de Font de Quinto,
Emigdi
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada