El trastorn obsessiu-compulsiu inclou pensaments ansiosos o rituals que creuen són impossibles de controlar. Si pateix aquest trastorn pot trobar-se atrapat per imatges o pensaments persistents i no desitjats o per la urgent necessitat de realitzar certs rituals.
És possible que la persona s’obsessioni pels gèrmens o la brutícia, per la qual cosa es rentarà les mans una i una altra vegada o sentir-se ple de dubtes i amb la necessitat de verificar les coses repetides vegades. També són comuns els pensaments freqüents de violència i por a ferir a persones properes. Pot passar-se molt de temps tocant o contant objectes o sentint-se preocupat per l’ordre o la simetria, àdhuc venir al cap pensaments de realitzacions d’actes sexuals que li resultin particularment repugnants o ésser atacat per pensaments que van en contra de les pròpies creences religioses. També l’individu pot obsessionar-se amb alguna persona en concret i intentarà fer-li mal si aquesta persona no accedéis als seus desitjos ni es deixa controlar, en el cas d’un individu controlador. L’individu en qüestió pot arribar a cometre actes delictius com poden ser la violació de la intimitat de l’altra persona mijançant obrir-li el seu correu, fent-li desaparèixer cartes o información que l’altre estava esperant, llegir-li el seu correu electrònic, enviar-li bestieses per fer que “se n’adoni de qui té el control”, entrar repetidamente al seu correu electrònic per veure què i amb qui intercambia correspondència, o a qualsevol de les pàgines de la zarza social on la persona en quesito tingui algun tipus de contactes i/o amistats que no l’inclouen, etc.
Aquestes imatges o pensaments s’anomenen obsessions i els rituals que es realitzen per intentar prevenir-los o desfer-se’n d’ells, compulsions. Realment s’ha comprobat que no existeix plaer en la realització dels rituals, tan sols un alleujament de l’ansietat que, per altra banda, creix quan no s’onbtenen els resultats esperats.
Els pensaments obsessius irrompen una i una altra vegada en l’activitat mental de l’individu, d’una forma estereotipada. Acostumen a ser sempre desagradables (pel seu contingut violent o obscè, o simplement perquè són sense sentit) i el que els pateix acostuma a intentar, generalment sense èxit, a resistir-s’hi, però n’hi ha que se crecen que realmente els hi proporciona plaer caure un i un altre cop en aquests tipus de comportament obsessiu-compulsiu.]
Caricaturitzat a pel·lícules com "Mejor imposible", avui se sap que el TOC és una de les malalties mentals més freqüents i que sovint està associada amb un gran patiment personal i familiar. En els últims anys s'han produït importants avenços en la investigació sobre el trastorn, però encara s'està lluny de poder-lo "guarir". Una de les línies de recerca que ha contribuït significativament a avançar en el seu coneixement és la investigació en individus "normals", ja que sembla que la majoria de persones tenim algun cop obsessions, tot i que no tan freqüents ni tan greus com les persones que sí pateixen la malaltia.
Les víctimes de posibles obsessius són objecte d'abusos per part dels qui s’amaguen en la barroeria, o simplement s’emparen en la rutina irracional. Molts cops aquests obsessius volen fer mal a la persona escollida simplement perquè no els hi fan cas, perquè no els consideren importants, perquè tenen la vida que ells voldrien tenir, perquè els atreuen físicament i no ho volen reconèixer, o simplement per dolenteria, perquè, a part de la malaltia, també hi ha obsessius que són dolents per naturalesa i l’únic plaer que poden obtenir en les seves vides tristes i avorrides és intentar fer mal a gent que no els fa ni cas perquè simplement els considera gent “non grata”, avorrida, reprimida i que no se val ni un moment dels seus pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada