dimarts, 19 de juliol del 2011

CARTA ALS MEUS LECTORS I LECTORES

Estimats lectors i lectores,
Desprès de rumiar-m'ho força he decidit que us posaria al dia del que m'han estat dient en els darrers temps sobre el meu bloc.
Així doncs, comencem!
No fa gaires dies algú me va estar dient que si no volia que certs éssers entressin a llegir què deia al meu bloc, i hi va incloure a més el meu facebook, que els esborrés perquè ells i elles hi continuarien entrant. I, com és que aquesta gent que estan tan encuriosits pel meu bloc i el meu facebook poden entrar al meu facebook si els hi tinc bloquejats? Doncs molt simple, per mig d'un facebook que se suposa que és una eina social i que han usat per a saber què faig i dic en el meu temps lliure, i ara, un cop els hi barres l'accès al meu mur te bloquegen fins i tot d'aquesta pàgina social de la qual se suposa que tu també n'ets sòcia. M'ha ofès aquest moviment? No, m'ha fet llàstima! M'ha sorprès aquest moviment? No, perquè ja me l'esperava. Són moviments de gent amb poca imaginació, molts complexes i sense gaire autoestima, per una part, i de gent amb un mal esperit per l'altra, però com diuen al meu poble, ells se busquen i ells se troben!
Pel que fa al meu bloc, no crec que hi puguin trobar res d'interès perquè no estan a la categoria ni al nivell d'intel·ligència de la resta dels meus lectors i lectores, i no, no me dona la gana de fer-lo privat i restringir-lo a un grup dels meus seguidors, quan gent de tot arreu del món el segueix. A més, si no els agrada el que hi poso, pel motiu que sigui, és tan fàcil com no entrar-hi! I molt menys que encara s'hi posin com a seguidors del bloc! Hi ha un munt de pàgines i blocs que ells i elles trobarien molt més adients amb els seus "principis morals" i la seva "visió particular" dels fets, o sigui que el que no haurien de fer és perdre el seu temps "tan preuat" amb el meu, tan simple com això!
I, i ja acabo, no, jo no poso TOT el que faig al meu facebook, i no ho faig perquè fins i tot tu, aquella persona que m'ho vas dir i que vas de progre però que en realitat estàs més reprimida que tots aquells a qui critiques pel darrera, t'escandalitzaries. Què més voldries tu que saber tot el que faig o que el que poso al meu facebook fos TOT el que jo faig! No ne tens ni idea, perquè simplement no tens ja manera de saber-ho! Tu continua amb la teva negació existencial, amb els teus miraments de cara al públic, però recorda que jo visc la vida, mentre que tu te limites a vegetar-la, però si a tu te va bé, a mi no m'importa! No continuis jutjant la meva existència si abans no saps ni com encaminar la teva. Tu parles d'intel·ligència? Deixa'm dir-te que jo continuo dubtant que l'hagis vista mai!
I per a la resta dels lectors, ja me disculpareu que no ho tradueixi a més llengües, però una lessió al colze no me permet escriure gaire estona, no obstant ho he escrit amb la llengua que la gent en qüestió entendrà.
Que tingueu un bon estiu i ens retrobem al setembre!
Mònica