Resum de l’any que està per acabar

Com cada any m’agrada fer balanç del que ha estat l’any que està a punt d’acabar.

Per a variar, vull començar parlant de les coses dolentes que hem viscut aquest any, sempre a nivel personal evidentment, no m’agradaria posar-me a parlar de les barbaritats que s’han viscut al món i deixar-me’n alguna, això no seria just!

Dolent ha estat l’any pel que fa a la salut per a la mama. Hem tingut força ensurts al llarg de l’any, uns de més greus que els altres, però no perd mai la il·lusió. És una dona tan forta com no n’hi ha! Per a mi és un exemple a seguir perquè, tot i la seva salut feble, sempre té un somriure i sempre és molt i molt agraïda amb aquells que l’estimen, la cuiden i la visiten.  Gràcies, Mama, per existir i per ser com ets!

Vam començar l’any malament perquè vam perdre una gran amiga en molt pocs dies. La nostra Pauline, la meva mama anglesa, Ens va deixar la matinada del 15 de febrer, desprès d’una semana on les notícies passaven de les bones a les dolentes i a l’inrevés. Finalment no se’n va poder sortir i va aconseguir les seves ales per descansar i cuidar-nos a tots des d’allà on se trova ara. No t’oblidarem mai!

Passem però a les coses bones, que n’han estat moltes i per les quals dono gràcies cada dia:

-           - Gràcies per tenir salut per poder tirar endavant i ajudar a qui me necesita, malgrat l’esgotament físic i mental que pateixo de vegades, però que, sense saber com, sempre tiro endavant.

          -     Gràcies per tenir una familia com la nostra que fa pinya davant les dificultats i que ens ajuda a ensenyar als nostres menuts què és la familia i què és l’amor i el respecte.

-                - Gràcies als amics que també ens fan costat, ens veiem sovint o no, ens parlem sovint o no, perquè gràcies a ells podem desconnectar de tot allò que ens produeix angoixes i malhumors.

-            -Gràcies per tenir una feina tan bonica com és poder ensenyar idiomes i per tenir uns alumnes que m’omplen de satisfacció quan veig com aprenen i com es van treient els diplomes que necessiten bé sigui per al present o preparant-se per al seu futur profesional.

-          - Gràcies a algú molt especial que he conegut enguany i que m’ha fet costat des de la llunyania perquè no ha permès que me sentí sola en moments durs que he viscut al llarg d’aquest any. Algú tan especial que fa que tornes a creure en tu mateix amb el mínim esforç. T’estimo un munt, ja ho saps!

     Vull nombrar el premi que mon germà va rebre al novembre. Va ser guardonat amb el premi d’Acció Cívica de la Fundació Carulla per la seva trajectòria en la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. Un premi molt merescut i que ens va omplir d’orgull a tots els i les que l’estimem. Allí ens vam reunir familiars, amics, alumnes i antics alumnes per estar amb ell en un momento tan important en la seva vida. No cal ni dir l’orgullosa que me sento d’ell. Mano, t’estimo, moltes felicitats!

     També vull dir com me sento d’orgullosa de mons fillols, la Rosa i el Guillem. Són uns grans estudiants amb unes notes simplement fantàstiques. A més de ser increíblement cariñosos i agraïts. Us estimo molt, carinyets!

    Vull també mencionar l’any fantàstic que hem viscut a nivel nacional. Els que me coneixeu ja sabeu què en pensó del meu país i què sento. Sí, sóc independentista, però voldria treure aviat aquest adjectiu de la meva descripció ideológica perquè això voldria dir que ja som lliures, que ja no tenim cap lligam polític amb el país veí. El 2014 ens ha vist lluitar per continuar demanant la independencia i el que hem viscut enguany ha estat un somni que ens portarà cap a la llibertat. Les manifestacions de l’11 de setembre, la votació del 9N, els moviments socials, que no polítics solament, són mostres ben clares del que vol la societat catalana, la llibertat! Si tot va bé, el 2015 serà encara molt millor! Visca la Terra!

     Ara venen dies de familia i amics, festa i vacances; si tot va bé podré gaudir d’uns dies amb uns amics que tinc lluny de casa però que sé que són a prop a la vegada. Ja fa varios anys que passem el Cap d’Any junts i s’agraeix molt que t’obrin les portes de casa seva i et facin sentir un més de la familia.

     Desitjo que passeu unes bones festes i que acabeu i comenceu l’any nou amb molta felicitat per a vosaltres i la gent que estimeu i us estima.

BON NADAL i FELIÇ ANY NOU!

És el que penso!

Els que em coneixeu ja sabeu què penso de tot això de la independència de Catalunya! No cal ni dir que no ho he amagat mai i he defensat arreu i amb tothom el dret a decidir del poble català.

M'indignen els moviments feixistes del govern de l'estat espanyol, els comentaris insultants de molts espanyols a les xarxes socials, les polítiques anti-socials que es fan a casa i a l'estat... i tantes coses que la llista seria inacabable! 

Però el que més m'indigna és que hi ha gent que s'ha afegit al carro, quan li convé, per les raons que siguen però sempre a nivell particular mai col·lectiu, i que mai, però mai ha fet res per defensar la terra, la llengua, la cultura i la nació catalanes, sent nascuts a catalunya i fills de catalans! Aquesta gent normalment va de "progre", d'esquerres, lliberals, anti tot, però en realitat són més papistes que el papa! Realment aquesta gent giren depèn de com bufa el vent i amb qui estan! no tenen ni ideals ni consciència ni res! Són uns venuts ignorants i egoistes que s'omplen la boca defensant lel que els hi convè quan els hi convè però no per interessos del poble sinó propis! 

Fa unes setmanes vaig llegir un escrit d'un personatge conegut lamentant-se d'una situació actual que es vivia al seu poble, però sabeu què? En la darrera manifestació de l'aigua, aquest personatge no hi era! I no, no estava malalt, ni tenia torn, nooooo estava de viatge de plaer, que tot el dret en té, però que desprès no es vagi omplint la boca amb ximpleries perquè si s'estima la terra, se la defensa a les verdes i a les madures, no solament quan a nosaltres ens convé a nivell particular! I molt menys pot pretendre's desprès de ser un exemple a seguir! 

Senyores i senyors, siguem seriosos! Ja n'hi ha prou de titelles o pretesos divismes inexistents! La terra, la llengua, la cultura i la nació no estan en venda! Si ara hi ha hagut un moviment social que ens ha portat al moment tan important que estem vivint aquests dies, ha sigut això, un moviment social!  Els polítics s'hi han hagut d'afegir, no són ells els que ho han portat endavant, sinó la societat catalana que ja n'ha tingut prou i vol decidir per ella mateixa. Insultar i desacreditar aquesta gent no demostra sinó el tipus de persones que són. 

Tots sabem com està el nostre país i tot el que hem hagut de renunciar en els darrers anys, però ha arribat l'hora de trobar la solució definitiva i deixar de posar parxes que només enfosqueixen el problema de fons. La solució no està en continuar dins d'un estat que no ens ha volgut mai, ni ens vol ni ens voldrà, més aviat ens ha intentat fer desaparèixer com  a nació erradicant els nostres arrels i la nostra cultura, com fan la majoria de colonitzadors, però no se n'ha sortit ni se'n sortirà! La solució està en tirar endavant i un cop tinguem un país nostre i lliure que la societat no pari que marcar de prop els seus polítics perquè aquests facin realment el millor per al nostre país i la nostra gent! 

Aquests que s'omplen la boca criticant les polítiques actuals i intentar desacreditar a tots els polítics, d'acord que n'hi ha un bon grapat que se mereixen un bon càstic a nivell de vots i de poder, i que per altra banda es vanten de ser "molt d'esquerres" penjant coses de partits esquerrans i nacionalistes o internacionalistes però, de fet, tenen tant d'esquerres com jo de monja de clausura!

Feu-vos-ho mirar!!!!!!!!!!!! No m'agrada usar insults ni paraules buides, ja ho sabeu però és que hi ha moments en què he de dir el que penso! 

Mestràlia, Grallers i Tabalers i Balls de Campredó a Fira del joglar de Céret

Aquest cap de setmana hem estat per terres forànies. Alguns representants de Fira Mestràlia, alguns dels membres del grup de Grallers i Tabalers de Campredó i algunes de les balladores de Balls de Campredó hem representat al poble a la Fira del Joglar a Céret al Vallespir, Catalunya Nord. Se'ns va convidar a participar  a la fira i, com sempre, ens hem organitzat una petita representació d'aquests tres grups representatius del poble de Campredó i hem expandit el que sabem fer, ballar, tocar i defensar i donar a conèixer la música tradicional de les nostres terres i fer sabedors als lutiers assistents  a la fira de l'existència de Mestràlia, referent de fires de lutiers ja arreu del territori.

Ens vam aixecar molt aviat dissabte al matí i a les 6 am sortíem en direcció Céret. Un cop en marxa vam parar a agafar energies a l'autopista i fins i tot llavors vam estar ballant a la zona d'aparcament, escalfant els motors per al que havíem de fer més tard.

Arribats al cap d'unes hores a Céret, vam trobar-nos un poble força concorregut perquè a part de la Fira del Joglar, hi havia també la típica fireta al carrer dels dissabtes. Tot un guirigall de gents vingudes d'arreu que s'aturaven quan sentien tocar la gralla i els tabals i veien un grup de xiques posar-se a ballar uns balls que no havien vist mai al mig del carrer. I així un cop, i un altre i anar canviant de lloc, i tornar a ballar i gent diferent que ens mirava i aplaudia, i a tornar-hi... i així fins l'hora de dinar. Val a dir que ens en vam adonar de com som de sorollosos a TTEE! Entre el silenci dels lutiers mentre dinaven només ens sentìem nosaltres rient i fent gresca!

La tarda-nit va tenir lloc una comferència al Museu dels Instruments de Céret, un lloc mereixedor d'una visita, i desprès de sopar un concert de música de cambra amb tenores i barítones, fins que van pujar  al'escenari els nostres músics més uns quants altres que s'hi van afegir i és clar, vam tornar a ballar fins que el cansament ja no ens va deixar continuar.

Hem d'agrair a l'organització de la Fira el bon tracte i com ens van fer sentir còmodes a terra estranya. Els vam convidar a unir-se a nosaltres a Fira Mestràlia al juliol vinent, així com també al grup de lutiers i altres músics que es trobaven allí.

Esperem poder tornar-hi l'any que ve, en major nombre de músics i balladors per tornar a xalar d'allò més, que de fet, d'això és del que se tracta, oi?

Diada històrica

El que hem viscut avui 11 de setembre de 2014 a BCN no és sinó un exemple més del que podem fer els catalans si fotem el cap dels que ens escanyen, independentment dels polítics que fan o desfan, diuen o no diuen depenent de qui els escolta per interessos particulars!!! Ara hem d'anar tots a una i un cop tinguem la nostra llibertat, aprofitar per expressar a les urnes què vol la societat i "obligar" els polítics votats a fer el que la societat els demana i exigeix!! Avui hi havia gent de tantes sigles diferents tots units sota el mateix crit d "independència" que demostra que si se vol se pot!!!!!!!!!!! 

La multitud de catalans i catalanes que s'han reunit avui a la capital de la nació ha expressat el que vol, i tot polític que n'entengui ha de saber llegir el que la gent li demana. Ara no hi ha marxa enrera. Ara estem en el bon camí, hem de continuar endavant i votar el 9 novembre. La societat ho vol, la societat ho demana, la societat ha parlat! Senyors polítics, no ens fallin!

A més a més, vull dir que reunir-nos els mateixos companys que anàvem als anys vuitanta a les manifestacions a BCN i havíem d'evitar en alguns cops a la policia pk no ens agafés o simplement per evitar aldarulls, o que avui recordàvem que erem 4 gats en aquells temps i en canvi avui... ufffffffff hem xalat!!! Com hem xalat de recordar temps passats!!! No hem canviat! Sóm i tenim els mateixos somnis de llavors!!! Continuem igual d'units i ens mantenim ferms en els nostres desitjos i les nostres lluites.

VISCA LA TERRA! VISCA CATALUNYA LLIURE!

Vacances d'estiu

Acabem de tornar d'una setmaneta de vacances inoblidables a Ayerbe. En els darrers temps aquest poble de la Hoya de Huesca s'ha convertit en el meu destí de vacances, per proximitat però sobre tot per poder gaudir de la companyia dels amics que viuen lluny i que fa anys que intentem reunir-nos al menys un cop l'any, i aquest poblet és el lloc perfecte per poder trobar-nos a meitat de camí! Conchi i Alberto baixen des del País Basc, nosaltres pugem des de Catalunya i els nostres amfitrions, Ana i Fèlix and family, viatgen des de les illes Canàries! Qui ha dit que no se pot trobar un lloc i un moment per reunir-se amb la gent que estimes i que no tens a prop sovint? No cal ni dir que també hi ha un grapat de gent autòctona del poble que ens ha acollit i ja ens ha afegit  ala seva llista d'amics! Gràcies a tots podem gaudir d'experiències ben boniques, bones xerrades, moltes risses, llagrimes de comiat, mea culpa!, bons àpats i molta xalera.

Passar aquests dies a Ayerbe esdevé un oasi dintre la rutina diària i estressant desprès d'un curs llarg i molt enfeinat. Tant hi fa la calor, o el fred, la pluja i les pedregades, el vent dels Pirineus... res ens fa nosa per poder continuar amb les nostres sortides i la companyia mútua que ens fem!

L'amistat amb aquesta gent ja ve de lluny, des del 1999, un tour per Itàlia en té la culpa! I, ves per on, al cap de 15 anys encara ens continuem tractant de la mateixa manera i ens estimem com des del principi, i ben poca gent pot dir una cosa així!

Ara ens cal una mica de paciència fins la propera vegada que ens trobem, pot ser al desembre, per setmana santa o ja fins l'estiu vinent, però, si res ho impedeix, allà que hi farem cap!

Us estimo! Gràcies per formar part de la meva vida!

Gràcies, Soldevila!

Ha estat un cap de setmana simplement gloriós! El poble de Campredó ha pogut gaudir de tres dies de festa com se poden trobar a ben pocs llocs arreu! 

Des de divendres fins a diumenge la nit ha sigut un no parar de concerts, balls, cultura, tradició, molta xalera i sobre tot molt bona gent vinguda d'arreu dels Països Catalans, un grapat de gent professional i amb devoció per la música i el territori. I hem de remarcar, per a que tothom se n'assabenti, tot amb un pressupost Low Cost! 

És increïble com amb tants pocs recursos els membres de l'Associació Soldevila han pogut fer crèixer i donar a conèixer Mestràlia, una fira que ja és tot un referent arreu del país. Cada any se superen i aconsegueixen que els i les visitants a Fira Mestràlia marxin amb un somriure de satisfacció per tot el que han viscut i que ja comencin a comptar els dies que falten per a la propera edició! 

No tinc paraules per descriure tot el que hem viscut aquests dies, realment quan hi penso l'únic que em ve és un somriure d'orella a orella! Si me donessen a escollir quina activitat he gaudit més, no podria! No podria pel simple fet que tot, repeteixo, tot, ha estat increïblement fantàstic! 

Així que, com encara ens dura l'esgotament i la felicitat, només vull dir-vos, estimats membres i col·laboradors de Soldevila, sou collonuts!!!!!!!!!! Moltes felicitats per la feina ben feta! Endavant i Visca la Terra! 

Hedge Schools

A hedge school (Irish names include scoil chois claí, scoil ghairid and scoil scairte) is the name given to an educational practice in 18th and 19th century Ireland, so called due to its rural nature. It came about as local educated men began an oral tradition of teaching the community. With the advent of the commercial world in Ireland after 1600, its peasant society saw the need for greater education.

While the "hedge school" label suggests the classes always took place outdoors (next to a hedgerow), classes were sometimes held in a house or barn. Subjects included primarily basic grammar, English and maths (the fundamental "three Rs"). In some schools the Irish bardic tradition, Latin, history and home economics were also taught. Reading was generally based on chapbooks, sold at fairs, typically with exciting stories of well-known adventurers and outlaws. Payment was generally made per subject, and brighter pupils would often compete locally with their teachers.

While Catholic schools were forbidden under the Penal laws from 1723 to 1782, no hedge teachers were known to be prosecuted. Indeed, official records were made of hedge schools by census makers. The laws' main target was education by the main Catholic religious orders, whose wealthier establishments were occasionally confiscated. The laws aimed to force Irish Catholics of the middle classes and gentry to convert to Anglicanism if they wanted a good education in Ireland.

Hedge schools declined from the foundation of the National School system by government in the 1830s. James Doyle, Bishop of Kildare and Leighlin preferred this, as the new schools would be largely under the control of his church and allow a better teaching of Catholic doctrine.

It has been  found that hedge schools existed into the 1890s and suggested that the schools had existed as much from rural poverty and a lack of resources as from religious oppression. Marianne Eliott also mentions that they were used by the poor and not just by the Catholics. While the hedge schools were unfunded, the national school system set up from 1831 was ahead of school provision in England at that time. After 1900, some historians like Daniel Corkery tended to emphasize the hedge schools' classical studies (in Latin and Greek), but while these studies were sometimes taught (based on a local demand), they were not always common to every school.