BON NADAL A TOTHOM

Ara que s'està acostant la fi de l'any vell, si fem un resum de com ens ha anat l'any hi trobarem moments bons i d'altres de dolents, però hem de continuar tenint present que els bons moments sempre ens ajudaran a superar els dolents.
Com enguany no podré dedicar totes les hores que voldria a escriure al bloc durant les vacances de Nadal, us desitjo a tots i a totes un:

BON NADAL I FELIÇ 2010!

MERRY CHRISTMAS AND A HAPPY NEW YEAR 2010!
JOYEUX NOËL ET BON NOUVEL AN 2010!
TANTI AUGURI PER IL NATALE E FELICE ANNO 2010!
¡FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO 2010!

Un xiquet de Campredó que és del Barça

Hi havia una vegada un xiquet al poble de Campredó que va viure amb el barcelonisme des de les mateixes entranyes. Son pare i sa mare, Daniel i Àngels, li varen ensenyar a estimar uns colors i uns valors. Als 6 anys, el 1974, des de la residència per motius laborals al xicotet poble de Soîsy sur école, a la regió parisenca, llegia cada dia l'antic periòdic Dicen i la RB, la revista barcelonista, sempre estirat al terra (costum que no ha abandonat), que els enviava un jove campredonenc periòdicament. Se sabia de memòria l'alineació i els resultats d'aquella gloriosa temporada, 1973-74, la d'aquell 0-5 allí dins a casa estranya, quan en Flandes se ha puesto el sol: Sadurní, Rifé, Torres, Gallego, De la Cruz, Asensi, Juan Carlos, Marcial, Cruyff, Rexach, Sotil...
Aquell xiquet va tenir una infantesa intensa tintada de blau i grana, i va gaudir d'allò més de la nit màgica de Basilea, allà pel 1979. Els Asensi, Rexach, Heredia, Carrasco, Zuviria, Krankl, Artola... eren els seus ídols, en una nit en què la senyera recuperava esplendor després d'anys de reclusió dramàtica. Inoblidable!!! Després... els anys d'institut, al Bau de Tortosa. I aquella amistat entranyable amb l'Àlex Castells (ara amb una malaltia irreversible, el qual sempre té en la memòria quan hi ha una victòria històrica en blau i grana). I estimava els Simonsen, Schuster, Julio Alberto, Alexanko i Calderé... després Archibald i Lineker. I un altre magnífic 1985, el de l'Urruti t'estimo, amb un entrenador-escriptor a la banqueta que parlava un anglès excel·lent i escrivia novel·la negra.
Aquell xiquet, ja adolescent, va sofrir la gran decepció l'any següent, però no cal recordar-la gaire... Perquè poc després arribaria el somni, l'equip del somni. I en aquell gloriós 20 de maig de 1992, el xiquet de Campredó, ja passada l'adolescència, era present al mític estadi de Wembley!!! Un moment màgic, inoblidable!!! El sentiment en blau i grana li marcava tota la vida. Havia conreat un profund amor a uns colors, un profund amor a un club... d'una terra, d'una gent...
I continuarien arribant noms d'or, també altres figures que desertaren i l'entristiren d'allò més... Es guanyaren molts títols i va consolidar-se l'equip entre els millors del món. I a la memòria s'han conservat gols gloriosos!!! El de Romario (el seu jugador favorit, únic...) en aquell 5-0 pletòric de 1994, mentre Alkorta encara busca el seu peu i Buyo es mostra impotent... Ronaldo a Compostel·la, Rivaldo contra el València i a la Champions... Encara mancava Ronaldinho, quin gran jugador que admirà i estimà!!! Ell era el motor d'un altre equip magnífic que es coronà al Parc dels prínceps de París, ciutat de les flors, ciutat de l'art, ciutat de la història blaugrana. I el gran Samuel Eto'o, un motor d'acceleració provinent de l'Àfrica negra.
I arriba Pep, aquell que estimàrem tant com a jugador i encara conserva cara de xiquet, i el somni es multiplica. I es construeix un equip de casa, l'admiració del món. I es guanya tot... sí, tot. Els pronuncia a la mitja part del partit on es juguen el títol mundial una frase cèlebre a Abu Dabhi: si perdeu, continuareu sent el millor equip del món; si guanyeu, us guanyareu l'eternitat!!! Europa i el món sencer s'empetiteix, s'agenollen davant d'un equip tan gran!!! I un menut argentí s'introdueix dintre el cor, i un menut canari ens enlaira als estels. I al que té cara d'infant de Santpedor li cauen les llàgrimes, i a aquell xiquet de Campredó, ara amb més de 40 anys, no el pot abandonar l'emoció: una dolcesa al cor, i les llàgrimes són ben presents mentre redacta al seu diari personal on line, on escriu sempre tots els seus sentiments, que avui són de glòria pura, que vol compartir amb els lectors i les lectores. I plora amb alegria immensa... pel Barça, per la seua gent, pels catalans i les catalanes, per un club que és d'allò més gran. I celebra el títol més grans dels que es fan i es desfan amb els seus fills, la Rosa i el Guillem, uns altres xiquets de Campredó que estan vivint el barcelonisme intensament des del dia que van arribar al món.
I va recordant poemes i cançons... versos cèlebres... Basora, Cèsar, Kubala, Moreno i Manchon... I rememora noms de la història: Alcàntara, Samitier, la saga dels Gonzalvo, Czibor, Kocsis, el gran Ladislao Kubala (temps era temps...), Luisito Suárez, Fusté, Eulogio Martínez, Benítez, Migueli... Entre tots han construït un equip que travessa fronteres, que és l'ambaixador d'una gent, de nosaltres... el nostre passaport cap a la universalitat.
Mentrestant, la Rosa i el Guillem salten i s'abracen al seu pare, a aquell xiquet de Campredó dels anys 1970... i és que hi ha alguna cosa més bonica que ser del Barça??? D'un equip que porta el nom d'Unicef a la camiseta!!! Amb un jugador argentí, fet a la Masia, que regala els milions d'euros que ha guanyat com a millor jugador del torneig mundial perquè es continuï fent realitat el somni esportiu de La Masia... I una llàgrima torna a aparèixer a la cara... I pronuncia amb veu no gaire clara: VISCA EL BARÇA I LA NACIÓ CATALANA!!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

El dia de la independència

Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.

Avui, 13 de desembre de 2009, és un dia veritablement històric per a la nació catalana, en celebrar-se una llarga quantitat de referèndums en nombroses ciutats del Principat per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència del país. El dret d'autodeterminació és irrenunciable per a tot poble. Cal felicitar molt especialment la gent de les comarques del Pla de l'Estany i d'Osona, que han fet un esforç grandíssim i han demostrat una gran estima al país. Espanya ens nega aquest dret perquè és un estat amb nul·la tradició democràtica i amb nombrosos tics totalitaris provinents de dreta i esquerra de l'hemicicle parlamentari i de la societat civil espanyola, bona part de la qual profundament anticatalana i desconeixedora totalment de la cultura catalana. L'actitud que va tenir el govern espanyol del PSOE quant la primera consulta per la independència el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme) va ser veritablement antidemocràtica i totalitària, fins i tot contractant un falangista com a advocat de l'estat!!! Aquesta gent no enten absolutament res... i sobra qualsevol acte de pedagogia amb ells.
Però en el dia d'avui cal parlar molt especialment del país i de les nostres il·lusions, i de la bona gent que les vol tirar endavant, i cal deixar de banda tots aquells que ens vol oprimir i deixar en no-res. Cal parlar dels centenars d'escriptors/es que conreen la nostra llengua i que aconsegueixen un menut miracle en situar la literatura catalana entre les 12 primeres del món; de totes les cobles sardanistes, colles de grallers i dolçainers, grups de jota ebrenca, grups de dimonis o de moros o cristians, colles castelleres... que mantenen viva la cultura popular; de la gent d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació Cultural del Matarranya, d'Òmnium Cultural; dels dirigents i professors de les escoles Bressola i Arrels a la Catalunya del nord; de tants i de tantes agents culturals del país, de polítics compromesos amb la terra, de col·lectius i partits independentistes, de personalitats de la nostra societat que donen la cara (Joel Joan, Sergi López, Jan Laporta, Montserrat Carulla, Alfons López Tena, Oleguer Presas, Lloll Bertran, Rupert de Ventós, Lluís Llach, Miquel Calçada, Josep M. Terricabras... i tants i tantes altres); dels milers de voluntaris/àries que s'han mobilitzat perquè el dia d'avui, el de la il·lusió, sigui tot un èxit... de la gent de Calaceit, de València, del Carxe, de l'Alguer, de Manacor, d'Andorra la Vella, de Campredó, d'Elna... de tots i cadascun dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Nosaltres, els catalans i les catalanes, som els grans protagonistes del dia d'avui: aquells i aquelles que estimem el país, que defensem la nostra cultura i que n'estem tips de l'agenollament permanent davant d'Espanya.
Finalment, com a escriptor amateur no puc deixar de tenir un record per grans literats que somniaren amb la independència nacional i que varen escriure pàgines d'or de la nostra literatura i que sofriren les conseqüències de la implantació d'un règim feixista i nacionalista espanyol. Homenots i donasses de lletres que van ajudar a escriure el país: Joan Fuster (Sueca), Jaume Fuster (Barcelona), Xavier Romeu (Reus), Manel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Oliver (Sabadell), Antoni Rovira i Virgili (Tarragona), Maria Mercè Marçal, Joan Corominas, així com els ebrencs Joan Cid i Mulet (Jesús), Trinitari Fabregat (Alcanar) i Artur Bladé i Desumvila (Benissanet).
En homenatge a tots aquells i aquelles que avui participaran en les consultes populars i en agraïments als i a les impulsorses, acabarem amb un vers històric del poeta miravetà Roc Llop, que va escriure durant els seus llargs anys d'exili a l'estat francès:

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

MUCHAS FELICIDADES, CONCHI!!!!!!!!!!!!!!!!

Hoy Conchi cumple años, poquitos, poquitos, y sigue tan guapa y dicharachera como siempre! Así que, guapísima,

MUCHAS FELICIDADES!
TE QUIERO!
http://www.goear.com/listen/aaa4440/Happy-Birthday-Frank-Sinatra

Exposició a Miravet sobre un camp d'extermini nazi

Aquest matí, a partir de les 12 del migdia, s'inaugurarà a l'Església vella de Miravet (Ribera d'Ebre) una exposició il·lustrativa sobre la vida al camp d'extermini nazi de Schasenhausen. Comptarà amb composicions fotogràfiques de la fotògrafa artística miravetana, Pepa Vives, que va visitar aquest camp de mort durant el passat estiu i va realitzar nombroses fotografies, les quals, com no podia ser d'altra manera, estaran acompanyades de textos del poeta Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1996).
En aquest bloc podeu trobar el cicle d'articles sobre la vida i obra de l'esmentat poeta miravetà (La Veu del poeta Roc Llop i Convalia), sobre el qual Josep M. Sàez (regidor de cultura de Miravet per ERC) i jo vàrem escriure una biografia (Roc Llop i convalia, l'exili d'un poeta miravetà).
Llop va ser una persona que va dedicar tota la seua vida al conreu de la literatura i que va combatre el franquisme amb totes les seues forces. Tota la seua obra literària és una reflexió profunda sobre la tragèdia que visquè al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, a Austria.
Espero properament informar de l'aparició d'un nou estudi sobre la seua obra que estic preparant, i que pot ser una aportació important per a la literatura catalana en contenir textos narratius escrits pel propi autor mentre romania pres al camp d'extermini, que varen ser premiats als Jocs Florals celebrats a Amsterdam el 1974.
Avui alla a Espanya celebren el dia de la constitució espanyola, l'aprovació de la qual va tirar en orris moltes il·lusions de molts catalans i moltes catalanes durant la nefasta transició. No puc deixar d'acabar l'apunt amb un històric poema de Roc Llop, militant de la CNT durant tota la seua vida, que denuncia les renúncies polítiques d'aquells anys, justament amb l'estatut d'autonomia de 1979, que era un fruit coix a causa de les prohibicions que legalitzava aquesta constitució nacionalment espanyola:
Ja tenim estatut:
retallat, retallat.
Ja tenim parlament:
escursat, escursat,
mal comptat, mal comptat.
Ja tenim president,
mig lligat, mig lligat.
I senyeres al vent
amb llur cant ofegat.
I parlem català
controlat, controlat.
I el passiu ciutadà
a la terra arrelat.
I si ens manifestem
el garrot enlairat.
Perquè no hi manqui res
al pastís mal cuinat,
hi ha més d'un català
entre reixes tancat.
És que ens manca quelcom
dins del got emplenat?
Sí, fillets meus,
perdoneu, perdoneu!
Llibertat, llibertat!
Me n'havia oblidat!”
És fàcil de comprovar

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Entrevista a L'Eco de Sitges

A la contraportada del número d'aquesta setmana del setmanari L'Eco de Sitges, que correspon a la secció Perfils locals, s'ha publicat un extens resum de l'entrevista que em va fer el locutor Joan Tutusaus al programa magazine del matí de ràdio Maricel de Sitges (Garraf), sobre la qual ja vaig fer cinc cèntims aquí al bloc.
Repeteixo que em va fer molta il·lusió que em cridessin de l'emissora, així com també ara haver-la pogut llegir en format paper, ja que m'interessa moltíssim integrar-me a la població on treballo. En l'entrevista vaig poder parlar dels meus objectius i criteris professionals en l'àmbit educatiu, la qual cosa va marcar distàncies d'altres entrevistes a ràdios o diaris en els quals parlo habitualment de literatura o de política. Parlar de l'ensenyament em motiva moltíssim, més encara del centre on treballo, l'Institut Joan Ramon Benaprès, i dels meus alumnes en particular.
L'Eco de Sitges és un dels rotatius més antics de Catalunya que continuen publicant-se, amb una trajectòria de més de 130 anys. Entre les plomes que hi escriuen està la Vinyet Panyella, probablement l'autora i poeta sitgetana més coneguda en l'actualitat. S'hi troben les seccions habituals dels rotatius comarcals, que dediquen moltes pàgines a l'esport i també a la vida cultural. Tanmateix en aquest exemplar hi ha inclos el Butlleti del Centre d'estudis sitgetans que justament parla del sector educatiu a Sitges.
En aquest mateix número també m'han publicat un article sobre El Cau ferrat, que vàrem visitar la meua família durant aquest mes de novembre. De fet, és el mateix apunt que vaig publicar aquí al bloc fa uns dies.
M'havien cridat a l'entrevista per interessar-se pels apunts Vida d'institut que vaig escrivint periòdicament en aquest diari personal on line, i que estan tenint una magnífica acollida. Podem comprovar amb joia que els blocs ens ajuden a difondre moltíssim les nostres afeccions i activitats, i criden l'atenció dels mitjans de comunicació més tradicionals.
No podia deixar de compartir aquesta satisfacció amb tots els usuaris i les usuàries.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Més obstruccions antiesportives i nacionalment espanyoles

El govern espanyol ha tornat a portar a terme una ingerència inexplicable (increïblement ridícula) en l'àmbit esportiu. Aquest cop ha estat el torn (la víctima) per al futvolei, un esport no de masses precisament, la projecció del qual no suposaria una amenaça per a la integritat estatal de l'España una grande y libre. Aquest passat cap de setmana va celebrar-se un torneig internacional d'aquesta modalitat esportiva, típicament mediterrània (tot i que hi participava Brasil), a la platja de Coma-ruga (Baix Penedès), en el qual havien de competir diverses seleccions d'arreu del món i també la de Catalunya (reconeguda internacionalment) i la d'Espanya (no està reconeguda). El Consejo nacional de deportes que presideix Jaime Lizavewski (em sembla que no he escrit el cognom correctament, però m'importa un rave. Aquest individu va ser l'artífex del tongo de l'assemblea de Fresno-Califòrnia, en què es va prohibir competir internacionalment a la federació catalana de patinatge, una vergonya per a la història esportiva ja que hi som el bressol...) va prohibir la participació del combinat espanyol i va amenaçar-los amb repressàlies esportives que acabarien amb la seua carrera. És veritablement indecent tal com va actuar aquest ens suposadament esportiu, totalment polititzat com es pot comprovar, un ens evidentment no-nacionalista i constitucionalista com resa la seua propaganda de sempre... Fa uns dies escrivíem un apunt sobre el cas del twirling i ara del futvolei, dos federacions que estan sofrint els típics obstacles que vénen de l'Espanya de sempre, de la que no entén absolutament res, de l'única que hi ha, de fet.
Es veu que a l'esport espanyol hi ha molt poqueta feina a fer perquè es dediquen a posar obstacles a l'esport català, per tal que no pugui crèixer ni tan sols en modalitats desconegudes que no suposarien cap alarma per a la perpetuació d'aquest estat d'arrel castellana, que com deia Ortega&Gasset: sólo mentes castellanas pueden entender la concepción de la España integral (només ments castellanes poden entendre la concepció de l'Espanya integral).
Esperem continuar fent camí a favor de la difusió i consolidació de l'esport de casa nostra, tot i que és molt difícil ja que les pressions diplomàtiques espanyoles tiren tot l'esforç de milers d'esportistes catalans en orris. El gobierno amigo (govern amic) és tan patètic en temes com aquests... tan espanyol en temes com aquests... sempre pendent d'impedir la consolidació de l'esport català internacionalment.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Sí ciutadà a l'EMD de Campredó

Aquests són els resultats de la consulta popular d'avui en què l'ajuntament de Tortosa preguntava la ciutadania campredonenca si volien que Campredó esdevingués EMD, entitat municipal descentralitzada.

La ciutadania campredonenca aprova l'EMD.

543 persones han participat en la consulta popular per aprovar el procés de constitució de Campredó en Entitat municipal descentralitzada.

Els números de la nostra EMD són:

Cens electoral: 1004 persones

Participació: 543 vots (54,08%),

SI- 489 vots (90,05%)

NO- 32 vots (5,89%)

Blanc- 17 vots (3,13%)

Nul- 5 (0,93%)

Des d'ERC i Soldevila ens sentim prou satisfets de la participació ciutadana. Evidentment que podria haver estat superior, però només algunes formacions polítiques han realitzat una campanya favorable a la participació i a l'aprovació del conveni. A més, no podia haver l'entusiasme que sí que hi hagué el 1990 amb el procés de constitució de Campredó en municipi, el qual rescolzàrem totalment els i les membres de Soldevila, i encara està en el nostre veritable punt de mira. Un 54 % de participació no és un balanç negatiu, pensant que hi ha hagut eleccions determinades amb una participació molt inferior. Una aclaparadora majoria dels votants ha apostat per aquesta mena d'estatut municipal que és una EMD, la qual cosa ens satisfà plenament. A partir d'ara continuarem amb el nostre mateix camí. Tenim un projecte molt potent per a Campredó, que abraça propostes urbanístiques, activitat cultural intensa, projecte firaire consolidat, activitat educativa i esportiva.

De moment, Visca la futura EMD de Campredó!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Votem a Campredó per l'EMD

Avui diumenge 8 de novembre els campredonencs i les campredonenques tenim la possibilitat de participar en la consulta popular per validar l'acord entre el Consell Assessor de Campredó i el consistori de Tortosa per convertir el nostre poble en EMD, entitat municipal descentralitzada.
És un dia per a la història de la població, que usarem en futurs estudis sobre el present i el futur de Campredó. Esperem que el Sí sigui el triomfador de la jornada. Sense el suport majoritari de la població, no es tirarà endavant el procés de constitució en EMD.
Des d'ERC i Soldevila hem explicat en nombroses ocasions que la nostra aspiració ha estat sempre esdevenir municipi. Malauradament, un seguit d'injustícies legals ens ho van impedir amb la sentència del Tribunal Suprem de les Espanyes del 2004. Ara afrontem amb il·lusió aquesta mena d'estatut que és una EMD. Esperem que no regni l'esperit de la Moncloa i que la tisora sigui l'arma que ens impedeixi consolidar-nos com a poble.
Ens trobem en un molt bon moment d'activitat. Estem tirant endavant un excel·lent projecte firal, i estem força introduïts en l'àmbit de la cultura, l'esport i de l'ensenyament. La nostra gent, els i les independistes campredonencs/ques, portem una gran activitat que ens dóna una gran satisfacció personal i que ajuda a dinamitzar d'allò més Campredó.
Creiem en el nostre poble. L'EMD ens pot donar democràcia participativa (fins ara l'alcalde pedani, oficialment és el representant de l'alcalde de Tortosa, era elegit a dit pel partit guanyador de les eleccions a Tortosa) i també més recursos, i la possibilitat de buscar-los per nosaltres mateixos amb la Diputació o la Generalitat. No és allò que volíem per a Campredó, però pot ser una oportunitat que no volem perdre.
Campredó endega una nova etapa si aconseguim aquesta mena d'estatut municipal que és l'EMD. Aprofitem-la!!!
Personalment estaré en una de les taules de votació durant el primer torn del matí, de 9 fins a les 12. Hem participat molt activament durant els llargs mesos de negociació, i avui toca tornar a fer molta pedagogia i explicar atentament aquest pas a tothom.
Campredonencs, campredonenques... anem a votar durant tot el dia d'avui... És un dels nostres dies per a la història... Tot i que el dia que molts i moltes voldríem encara ha d'esperar...

(del bloc de l'Emigdi)

PER MOLTS ANYS, MANO!

Avui el meu germà, l'Emigdi, fa anys, 42! No podré felicitar-lo fins al vespre però volia felicitar-lo des d'aquí, com vinc fent amb la gent que estimo, així que, Mano,

PER MOLTS ANYS!

T'ESTIMO!

Qui és qui a les lletres catalanes

Anit vaig tenir el goig de comprovar que havien inclòs el meu germà al catàleg d'escriptors de Qui és qui a les lletres catalanes. Ho vaig veure per casualitat. No cal dir que em va fer molta il·lusió, la qual vull compartir, com faig habitualment ,amb els usuaris i les usuàries del bloc. Manquen, però, algunes de les seues obres com la novel·la Dies d'anhels, la participació en el recull de contes EbreBlook o els llibres d'història Amposta i Campredó orígens i actualitat. La fitxa que han redactat és la següent. Subirats Sebastià, Emigdi Tortosa, Baix Ebre 06.11.1967

Dades personals Nom/s de ploma: Emigdi Subirats Professió Professor d'anglès i d'alemany Altres dades biogràfiques ESTUDIS: Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat Rovira i Virgili Col.laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals Mes Ebre (Tortosa), L'Estel (Tortosa), Mainhardt (Alcalà de Xivert), Lo Campanar (Campredó), La Cabana (La Fatarella), Amposta, Amics de l'Ebre (Tortosa), Amics dels castells (Tortosa), Malpàs (Ascó), L'Aufàbiga (Benissanet), L'Informatiu jesusenc (EMD Jesús), BeCEroles (Tortosa) Premis literaris Enric Bayerri, 2004: Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps Enric Bayerri, 2005: La Renaixença del català literari vora l'Ebre (1878-1938) Artur Bladé i Desumvila, 2007: Roc Llop i Convalia Llengües de les quals ha traduït al català Anglès Altres dades literàries Col·laboració en els reculls de contes L'altre Nadal (2006), Estius a l'Ebre (2007) i El riu que parla (2008), i en els reculls de poesia Amb les mans obertes (2004) i Per un futur sense llàgrimes (2007). Publicades dues comunicacions alllibre Art i lletres a la diòcesi de Tortosa (2008). Llibres publicats Investigació i divulgació Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps. Tortosa: Consell Comarcal del Baix Ebre, 2007 Novel·la Tomàs Serra. Amposta: Associació Cultural Soldevila, 2001 Vora l'Íber. Amposta: Associació Cultural Soldevila, 2002 Biografies La catalanitat exiliada, opinions de Joan Cid i Mulet. EMD Jesús: Ajuntament, 2007 Emili Bonet, escultor, pintor... poeta. Amposta: Institut d'Estudis del Montsià, 2007 Roc Llop i Convalia. Móra d'Ebre: Centre d'Estudis Ribera d'Ebre, 2008 Estudis literaris Lletres de casa : antologia de poetes ebrencs al Serret blog. Vendrell, el: March, 2009 Hipervincles http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi http://blocs.mesvilaweb.cat/Subirats http://www.poemesilletres.blogspot.com (del bloc de l'Emigdi Subirats)

Pas endavant amb l'EMD de Campredó

El passat 30 de setembre el plenari del consistori tortosí va donar el vistiplau a la creació d'una entitat municipal descentralitzada a Campredó. Des de Soldevila ens satisfà aquest fet i ara ens caldrà fer l'explicació pertinent als campredonencs i a les campredonenques.

Ens sap greu el seguit de retrets que van haver entre algunes formacions polítiques, perquè fins i tot en un tema "de poble" no han pogut desistir de la idea d'usar el futur de Campredó per a interessos polítics. Temps tindrem per analitzar aquest fet al respecte.

Des de Soldevila voldríem, però, explicar bé un tema que ha portat controvèrsia des de 1991. Lleugerament, diferents polítics, entre els quals el portaveu del PSOE a l'ajuntament tortosí i exalcalde, repeteixen que hi havia un acord amb la comissió promotora de la segregació per constituir Campredó en EMD el 1991. Res més lluny de la veritat. Una mentida repetitiva que ens està fent mal durant gairebé 20 anys. Hi havia un acord entre diferents grups municipals de l'oposició i la Comissió promotora de la segregació perquè el ple de Tortosa aprovés una moció en què la candidatura més votada a les eleccions de 1991 tingués l'alcalde pedani de Campredó. En concret, havia guanyat Campredó poble, la candidatura que donàvem suport Soldevila. L'únic a què es va comprometre l'esmentada Comissió pro-municipi de Campredó era a seure per parlar de l'emd i per parlar de l'abocador comarcal que el Consell comarcal volia instal·lar a la zona dels Argilers del nostre terme. En cap moment es pot parlar d'acord, ni molt menys, i això el senyor exalcalde ho sap perfectament. De fet, fins i tot ara, 18 anys després, alguns dels membres de la Comissió pro-municipi no veu gens clara la constitució del poble en EMD. Part de la pedagogia que farem des d'ERC i Soldevila serà amb els companys de la comissió promotora, que no són partidaris d'aquest estatut municipal que és l'emd.

És botxornós que aquest comentari-mentida s'hagi anat repetint ara i adès des del PSOE per atacar políticament CiU, formació amb la qual en aquell moment estàvem força enfrontats per motius ideològics els segregacionistes campredonencs. És un comentari-mentida que hem hagut d'aclarir en centenars d'ocasions, entre les quals al mateix Consell Assessor de Campredó en sessió plenària de l'any 2002. Ja n'hi ha prou d'aquesta mentida deliberada!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

LLUÍS COMPANYS I JOVER

Avui es compleix el 69è aniversari de l'assassinat del Molt Honorable Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya.
Avui recordem un home que en el seu llit de mort deia:
"A tots els que m'han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu de què m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys".

Avui Guillem fa 6 anys

Avui Guillem fa 6 anyets. Ja és tot un homenet!!! I està esperant amb candeletes diumenge per la seva festa d'aniversari amb tots els amiguets i totes les amiguetes.

Jo, com a padrina seva, l'únic que puc dir és que l'estimo moltíssim i que ell també m'estima molt a mi!

Així que, carinyet, PER MOLTS ANYS!

TI AMO!

AVUI L'ARACELI FA ANYS!

Avui l'Araceli fa anys, no direm quants, tot i que no en són molts, perquè a ella no li agrada fer anys. Però, mira, jo volia felicitar-la!
Així que, cunyada, PER MOLTS ANYS!
T'ESTIMO! QUE TINGUES UN DIA MOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT BONIC!

http://www.goear.com/listen/aaa4440/Happy-Birthday-Frank-Sinatra

UNA ALTRA NIT EN BLANC!

Bon dia a tots aquells i aquelles que em llegeixen.
Avui, a diferència del que faig normalment, vull queixar-me. La meva queixa té a veure amb una sèrie de crits que m'ha tocat donar aquesta nit de la terrassa de casa meva per intentar dormir una mica i que la resta de veins del meu carrer també ho puguessen fer. Què ha passat? doncs que a la casa de costat hi viu un número desconegut de gent de fora, realment no sé d'on són perquè l'únic contacte que he tingut amb ells ha sigut un parell de cops de demanar-los que baixessen el volum de la música perquè no es podia dormir en tota la casa, i aquesta nit passada "celebraven un aniversari" i a les 4.30 del matí la música i els crits es podien sentir del carrer.
Per a una persona com jo que em llevo a les 6 del matí i treballo fins les 10 de la nit, no cal ni dir que un bon descans és el que necessito, i com jo, estic segura que tots els habitants de la resta del carrer.
Jo sóc la primera en renyar els meus alumnes quan fan comentaris racistes sobre companys seus o veins, etc., però cal que aquesta gent forastera entengui que la nit és per descansar, o si més no, per gaudir-la però sempre sense molestar els veins. Respecte és el que necessitem tots, i hem de ser solidaris amb els menys afortunats que nosaltres, però la solidaritat comença per un mateix!
Aquest estiu vaig haver de cridar la guàrdia urbana pel mateix motiu, però van arribar tard i ja no se sentia res. Què hem de fer? Hem de donar nosaltres la cara sempre? Jo, realment, porto força mesos aguantant festes i sorolls a hores que no toca, i que s'allarguen fins la matinada, avui mateix eren les 6 del matí quan han parat de fer soroll. Quina és la solució?
Uns veins em van dir que si volia se podien recollir firmes per fer-los fora, cosa que a mi no me sembla bé perquè tothom té dret a viure però l'únic que demano és una mica de decència i de respecte, perquè això ja fa massa temps que dura.
Gràcies per la vostra atenció i espero no haver-vos ofès ni ofuscat.
Salut,
Mònica

AMOUNT IN ENGLISH / THE NOTION OF QUANTITY

The notion of quantity (NOUNS)

In order to understand the notion of quantity, some distinctions must be established:
a) Differentiate between the concept of proper nouns: they have a unique reference, e.g. England, Prime Minister Blair, and therefore number contrast is not possible.
b) And the concept of common nouns: their reference is not unique and number contrast is possible, e.g. countries, kings.

Common nouns show also a semantic distinction. They can be classified as countable and uncountable nouns.
1. According to number, nouns are understood either singular or plural.

Singular relates

- Quantity one.

- Unique reference.
- Undifferentiated mass.
Plural relates to:
- Quantity two or more.
- Unique referent: the Azores.
- Units with plural composition: binoculars.
2.Semantically, nouns can be classified into two categories: Concrete and Abstract.
Concrete nouns are measurable and countable (Piano, student…)
Abstract nouns are non-measurable and uncountable (Music, happiness…)
3.-The GRAMMATICAL category of number:
1.3.1.PLURAL FORMATION. GENERAL RULES
SOUND: /s/ following voiceless sounds
/z/ following voiced sounds
/iz/ following sibilants
SPELLING:

a. General rule: add an -S to the singular.
b. Nouns ending in -O, -CH, -SH, -SS or X: add –ES. Glasses, boxes, tomatoes…

c. Words of foreign origin or abbreviated words ending in O: add –S. photos, pianos, kimonos…
d. Vowel + Y eding: add -S. Boys, toys…
e. Consonant + Y ending: add –IES. Bodies, babies…
1.3.2. IRREGULAR PLURAL FORMATION
VOICING:
-/f/ endings. Ending in f or fe, drop the f or fe and add –VES. (There are 12 cases: knife, wife, life, leaf, half, shelf, calf, loaf, self, sheaf, thief, wolf). Some words accept the regular form: belief, cliff, proof. Some may become voiced or regular: handkerchief, hoof, scarf (they can take either –s or –ves).
-/q/ endings (do not change spelling) may become voiced in a number of cases ( Month, bath, truth, youth…).Some are regular: cloth, death, month… also when there is a consonant preceding the fricative: birth, length…
VOWEL CHANGE:
Foot – feet
Tooth – teeth
Man – men
Goose – geese
Woman – women
Mouse – mice
Child – children
louse – lice
ZERO PLURAL:
Animals (some types of fish do not change in their plural (Trout Cod Salmon Fish Sheep Deer Woodcock Herring Game (used by sportsmen to refer to a hunted animal/s : always in the singular and takes a singular verb).
FOREIGN PLURALS:
. Nouns in –US, plural –I: stimuli, bacilli…
· Nouns in –US, plural –A (technical use): corpora, genera…
· Nouns in –A, plural –AE: antennae, formulae…
· Nouns in –UM, plural –A: curricula, strata…
· Nouns in –EX, -IX, plural –ICES: appendices, indices…
· Nouns in –IS, plural –ES : analyses, theses…
· Nouns in –ON, plural –A: criteria, phenomena…
· Nouns in –OU, plural –I: tempi, virtuosi…
· Some French nouns retain a French plural: bureaux…
NOUNS THAT ARE ALWAYS PLURAL:
· And they take a plural verb: Clothes, police…
· Garments consisting of two parts: pants, pyjamas, trousers,scissors…
WORDS PLURAL IN FORM BUT SINGULAR IN MEANING:
· Words like: News (The news is good)
· Certain diseases: Mumps (paperas), rickets (falta de calci als ossos amb possibles deformacions)…
· Certain games: Darts, bowls, dominoes…
COMPOUND NOUNS:
· Normally the last noun is made plural: boy-friends, travel agents…
· But where man and woman is prefixed, both parts are made plural: men drivers, women drivers…
· The first word is made plural with compounds formed of VERB + ER, Nouns + adverbs: (Hangers-on Lookers-on Runners-up)
And with compounds composed of NOUN+PREP+NOUN: (Ladies-in-waiting sisters-in-law)
· Initials can be made plural: MPs (Members of Parliament), UFOs (Unidentified flying objects)
1.3.3. COUNTABLE / UNCOUNTABLE NOUNS

UNCOUNTABLE NOUNS: are always singular and are not used with a/an.
- Names of substances: bread, cream, paper, tea, gold…
- Abstract nouns: experience, horror, pity, knowledge…
Countable Nouns SINGULAR (A / THE)
They admit the definite and the indefinite article (a student / the student)
Countable Nouns PLURAL (THE / SOME)
They admit the definite article and an indefinite determinant: the students / some students
Uncountable Nouns (THE / SOME)
They only admit the definite article and an indefinite determinant: the music / some music
Many of the uncountable nouns can be used in a particular sense are then countable: e.g. “hair” is considered uncountable, but if we consider each hair separately we say one hair, two hairs…
Some abstract nouns can als be used with A / AN: a knowledge, a pity, a shame…
1.3.4.“THE + ADJECTIVE” WITH A PLURAL MEANING
There are certain adjectives describing the human character or condition that can be preceded by “THE” and used to represent a class of people. These expressions have a plural meaning; they take a plural verb and the pronoun is THEY ( e.g. the poor, the rich, the blind, the disabled…)
“THE” can be used in the same way with national adjectives ending in CH or SH: the Dutch, the Spanish, the Welsh…

No som espanyols, sem pas francesos

Un any més la celebració de la diada nacional ha de servir-nos per avançar envers la independència dels Països Catalans. De ben segur que hi haurà una molt bona participació dels catalans i de les catalanes als diversos actes polítics i manifestacions independentistes que s'organitzen durant la jornada d'avui a diversos llocs del país. Hem de destacar la manifestació unitària que organitzen a Barcelona la Plataforma pel dret a decidir, Deumil.cat i Sobirania i progrés, a la qual donen suport moltes personalitats del país entre les quals el president del Barça Joan Laporta. El centre neuràlgic de la jornada continuarà sent el fossar de les moreres i l'estàtua de Rafel de Casanova on es congregaran milers de persones per tal de recordar els fatídics fets de l'11 de setembre de 1714 i escoltar els mítings de les diferents formacions independentistes.
Tal com denunciàvem a l'apunt d'ahir, la diada d'enguany ve marcada per l'actitud totalitària i antidemocràtica que ha demostrat el govern espanyol i l'advocacia de l'estat prohibint la consulta popular per la independència de Catalunya que s'ha de celebrar diumenge a Arenys de Munt. L'advocat de l'estat és un conegut falangista que veurà com la manifestació dels seus, dels de la Falange, ha estat permesa, mentre es prohibia un acte de plena normalitat democràtica. El PSOE ho ha volgut així. Ahir Montilla deia que actes com el d'Arenys alimenten la caverna espanyola... el Molt Honorable va comportar-se com un hooligan cínic, donant covertura a l'actuació antidemocràtica made in PSOE. Senyor molt Honorable la caverna ja la tenim manant, no cal que tornin aquells altres, els del PSOE ja sabem com la juguen: il·legalitzen veus i deixen que milers de persones no puguin exercir el seu dret a vot, i deixen estatuts en absolutament no-res. L'estatut que ens cal als catalans i a les catalanes és el de Portugal...
Anit vàrem celebrar la marxa de torxes per la independència pels carrers del nucli antic de Tortosa, que va ser tota una festa reivindicativa que enlaira les possibilitats de l'independentisme a les Terres de l'Ebre. Aquest matí assistirem a la hissada de l'estelada al cim de Caro, al lloc més alt de Catalunya apart d'alguns pics dels Pirineus. A la tarda, participarem en l'acte d'ERC a Tortosa durant el qual tindrà lloc el vall de Tornejants del País Valencià.
Que tingueu totes i tots una molt bona diada nacional. Visca la terra!!! Visca els Països Catalans lliures!!!

Darrers versos del famós poema de Frederic Soler "Pitarra" sobre la llegenda del Fossar de les moreres:

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;

contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;

a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.


I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.

- Oh - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -

Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.

- A on l'enterrem? - A fora.

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Vine a la Marxa de torxes per la independència a Tortosa

Aquesta nit, a partir de les 20.30 hores, se celebrarà la segona marxa de torxes per la independència de les Terres de l'Ebre a la ciutat de Tortosa. La marxa, presidida per tot un ventall d'estelades i diversos grups de música popular, sortirà des del marc històric del Castell de la Suda per recórrer diversos carrerons del nucli antic i acabar en una cèntrica plaça de la ciutat. Hem de lamentar l'escassa col·laboració de la regidoria de festes del consistori tortosí, que ha alterat en diverses ocasions la trajectòria prevista per l'organització. Després de l'èxit de participació i el gran ambient que va viure's l'any passat, la Comissió 11 de setembre, que aplega diverses associacions independentistes i alternatives de les comarques centrals dels Països Catalans (entre les quals Soldevila) ha volgut donar continuïtat a aquest important acte de reivindicació de la independència de la nació catalana, d'aquesta franja estreta de terra que s'estén de les Corberes al Segura i del Cinca amb la barca del temps amb el vent de llevant a l'Alguer. Des de Soldevila, valorem molt positivament el fet d'aconseguir aquesta destacada unitat d'acció de diversos col·lectius independentistes, a l'espera que algun dia pugui haver una definitiva aglutinació de totes les formacions polítiques de l'àmbit independentista, que sàpiguen superar sigles i convertir-se en l'alternativa que ha d'impulsar el nostre alliberament nacional. La jornada d'enguany ve marcada molt significativament, malauradament, per l'actitud totalitària dels mandataris espanyols amb la prohibició de la celebració de la consulta popular per la independència de Catalunya a la població d'Arenys de Munt (Maresme). Un jutjat de Barcelona ha estat qui ha posat en efecte la maquinària corrosiva espanyolista, que ha tingut com a actor estel·lar l'advocat de l'estat de torn: un històric falangista!!! Els despropòsits han continuat amb l'autorització d'una manifestació de la Falange pels carrers d'Arenys el mateix dia en què es prohibeix la consulta ciutadana, que havia estat endarrerida una setmana per la Conselleria d'interior de la Generalitat. Aquells que són contraris a la democràcia han aconseguit autorització per manifestar-se contra la possibilitat que la ciutadania s'expressi lliurement. Veritablement lamentable i incomprensible!!! L'estat espanyol ha ensenyat les dents de nou. El govern del PSOE nega qualsevol possibilitat que el poble català pugui avançar democràticament envers la independència. Després s'ompliran la boca de paraules com democràcia, forces democràtiques, unitat dels demòcrates... el significat de les quals desconeixen totalment. Des de Soldevila i des de la Comissió 11 de setembre volem donar tot el nostre suport als organitzadors de la consulta popular d'Arenys de Munt, i condemnem aquesta unitat d'acció que ha portat a fer front comú a: PSOE-advocat de l'estat falangista-jutjat barceloní-Falange espanyola. Encoratgem tota la ciutadania d'Arenys a participar en la consulta del proper 13 de setembre, que és un crit més envers la democràcia i envers les llibertats nacionals catalanes.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

D'ARENYS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Quan solíem escriure sobre l'executiu nacionalista espanyol que presidia Josep M. Aznar (il·lustre ideòleg de l'espanyolisme masturbacionista mental), solíem acompanyar-lo amb l'adjectiu cavernícola a causa dels seus posicionaments anticatalans i antidemocràtics. El govern de ZP, malauradament, s'ha convertit en deixeble avançat del d'aquell senyor de Quintanilla d'Onèsimo en fer-se seu aquell mateix model antidemocràtic. No n'ha tingut prou elaborant-se una llei de partits a mesura per assolir amb trampes el govern basc, mentre deixava milers de persones sense poder exercir el seu dret al vot (democràticament mai no hauria ocupat Ajuria Enea el duo botifler López-Basagoiti, i en són molt conscients...). Ara el govern nacionalista espanyol del PSOE pretén impedir que es realitzi el referèndum popular que un col·lectiu ciutadà, Arenyencs per l'autodeterminació, d'Arenys de munt ha organitzat per al 13 de setembre, per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència de Catalunya. Aquest manipulador executiu espanyolista sembla que vulgui passar a la història per no haver deixat que la ciutadania opini (il·lustre fita!!!), ni tan sols en un referèndum no vinculant en una població de la costa del Maresme. I després s'ompliran la boca cínicament amb la paraula democràcia, de la qual desconeixen totalment el significat. I també parlaran de la voluntat ciutadana, del que vol la majoria... Quin cinisme, quina hipocresia, quina cara dura i quin desvergonyiment!!! I quina majoria, com poden saber-ho si no deixen parlar la gent!!! La seua majoria és la de la imposició i la intolerància, per cañetes com va fer popular aquell poca vergonya de ministre murcià que s'havia d'emportar l'aigua de l'Ebre a centenars de quilòmetres de la seua conca natural. Això és el nacionalisme espanyol, un conglomerat d'ideari expansionista que subsisteix a base d'imposar un model d'estat inqüestionable per als seus interessos. Espanya és una cosa feta per Castella i només ments castellanes poden entendre la concepció de l'Espanya imperial, com deia Ortega Gasset... Els catalans i les catalanes no tenim cabuda en aquest estat, ni l'hem tinguda mai. La història ens ha castigat severament, ja que pertànyer a l'estat espanyol és tot un càstig en l'àmbit cultural, lingüístic, econòmic, social, esportiu, polític... Amb aquesta gent no tenim cap camí a recórrer plegats. Estic segur que hi haurà una reacció ciutadana i política ràpida. I ens arriben notícies esplèndides, ja que la població de Serós (Segrià) ja s'ha afanyat a convocar un altre referèndum per preguntar els ciutadans sobre la independència nacional. De ben segur que seguiran el mateix camí moltíssimes poblacions d'arreu dels Països Catalans. Davant de la fermesa reivindicativa nostrada no ens podran fer callar, que és allò que volen aquesta totalitària gent... aquells que truquen de matinada, Maria del Mar Bonet dixit. Sortosament Saura ha posat seny i no ha autoritzat la manifestació falangista pels carrers d'Arenys el mateix dia del referèndum. Era una provocació més d'un grup que es pot manifestar impúnement quan volen. L'assassí del jove Guillem Agulló, d'un grup d'ultradreta, es manifesta lliurement quan li plau. La Falange està en contra de les urnes, està en contra de copsar l'opinió dels ciutadans. Els camises blaves, mans dretes enlaire, amb estanqueres i àligues, volien ocupar els carrers d'Arenys per tal de coaccionar la ciutadania i evitar que pugui dir la seua. Qualsevol altre dia se'ls autoritzarà la manifestació, però aquell dia era crear disturbis i coaccionar els ciutadans. No voldria creure que la Falange i el PSOE estiguin al mateix bàndol quant a evitar que els arenyencs puguin expressar lliurement la seua opinió sobre el futur de Catalunya. Però l'advocat de l'estat s'ha col·locat al bàndol del silenci forçat.

No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món...Raimon dixit.

No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som espanyols... Arenys de Munt dixit.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

GEORGE LAMMING

George Lamming was born on June 8, 1927 in Barbados where he attended Combermere High School. He left for Trinidad in 1946, teaching school until 1950. He then emigrated to England where, for a short time, he worked in a factory. In 1951 he became a broadcaster for the BBC Colonial Service. He entered academia in 1967 as a writer-in-residence and lecturer in the Creative Arts Centre and Department of Education at the University of the West Indies. Since then, he has been a visiting professor at the University of Texas at Austin and the University of Pennsylvania and a lecturer in Denmark, Tanzania, and Australia.

Lamming is one of the most highly regarded contemporary Caribbean writers. His works about the decolonization and reconstruction of the West Indies following the end of British colonial rule are commended for their nationalistic spirit and poetic prose style. Lamming's writing focuses on finding new political and social identity and the long-lasting effects of early colonialism on the minds and actions of the Caribbean people. His use of allegory and metaphor give deeper political meaning to stories of people newly freed from the oppression of colonial rule. Lamming's writing style is experimental, often containing circular plot structures and abrupt shifts in narrative. Through his direct confrontation of old colonial rule and his inventive writing style, Lamming has become a groundbreaking writer who has paved the way for younger Caribbean authors.

Lamming's first novel, In the Castle of My Skin, was published in 1953 and it as an "autobiographical novel of childhood and adolescence written against the anonymity and alienation from self and community the author experienced in London at the age of twenty-three." There is no conscious linkage with African influences. This partly autobiographical novel about growing up in poverty in the Barbados and Trinidad gained a huge success. The story moved between allegory and realism and at the same time traced rapid changes of a colonial society on its way to independence.Lamming also employed its shifting point of view in the second novel, The Emigrants, deals with a group of West Indian expatriates who, like Lamming, reside in England. His more recent works depart from this semi-autobiographical format. Again the story was partly autobiographical, focusing on a group of West Indian emigrants in Britain, who try find their identity in the hostile environment of the "mother country."Of Age and Innocence, here Lamming created his own Yoknapatawpha or Macondo, the fictional Caribbean island of San Cristobal. and Season of Adventure take place on Lamming's fictional Caribbean island of San Cristobal and represent an attempt "to rediscover a history of himself by himself."Also set in San Cristobal, a middle-class woman explores her mother's background and undergoes self-transformation. His next novel, Water with Berries, describes various flaws of West Indian society through the plot of Shakespeare's The Tempest. Natives of My Person, his final novel, is an account of the voyage of a slave-trading ship on its voyage from Europe to Africa to the North American colonies.

A highly political author, Lamming is credited, along with Vic Reid, Wilson Harris, V.S. Naipaul, Everton Weekes, Derek Walcott, Garfield Sobers, Mighty Sparrow, and others, with making the emergence of a Caribbean identity possible. Lamming sees the lack of cultural identity in this region as a direct result of thehistory of colonial rule. Lamming, who opposes colonialism as well as neo-colonialism, recognizes that language is a means of colonization and encourages resistance to cultural imperialism.

In the collection of essays, THE PLEASURES OF EXILE , Lamming examined the Caribbean colonial past, decolonization, and his own identity. Lamming identifies with Caliban, Prospero's slave on a remote island in Shakespeare's play The Tempest. Their much examined relationship mirror the opposition between colonizer and colonized. Caliban is not only exiled from his nature but also colonized by language. The Caliban symbol has also inspired such Caribbean writers as Jean Rhys, Aimé Césaire, and Sam Selvon. Lamming's language is compassionate and intense, full of lyrical images. In dialogue he has used Creole extensively. Lamming's West Indian immigrants repeatedly face prejudices in their new circumstances in England. Sometimes the rejection is mutual as in the short story 'A Wedding is Spring'', in which a sister doesn't accept that her brother marries a white English woman, and plots against the wedding. But also the bride's parents refuse to attend the occasion. When Beresford, the brother, arrives with his friend to the church on a bicycle instead of riding in a limousine, which his sister Flo had canceled, she realizes that she cannot humiliate him before the idle crowd outside the church. The wedding has lost importance to her, it is a trifle compared with his disgrace.

DEREK WALCOTT

DEREK WALCOTT was born in St. Lucia, British West Indies, in 1930. He lived there till he went to the University of the West Indies, the Jamaica campus, in 1950. After graduating, he went to Trinidad, wh ere he worked with the Trinidad Theater Wor kshop, writing plays anddirecting them. In the past few years he has spent more, if not most,of his time in the United States writing and teaching.

He has had at least two lives. One of them, acknowledging his white English grandfather, has kept in touch with the Empire, the classics, English literature, but also the insignia of Greece and Rome. The other has stayed in the streets of Port of Spain, speaking the patois, Creole. It would be wrong to say that his first life has issued in poems, his second in plays, but the error is venial, because the plays are Walcott's effort to give his people what they have lacked or forgotten, a sense of themselves in historical and dramatic terms. His poems have been more intimate meditations, crossing into public issues only by necessity and rarely for long.

Walcott has published more than twenty plays. The majority of these plays have been produced by the Trinidad Theatre Workshop, and have also been widely staged elsewhere. Many of them deal, either directly or indirectly, with the liminal status of the West Indies in the postcolonial period. Epistemological, ontological, economical, political, and social themes make regular appearances in Walcott's plays.

In his 1970 essay on art (and specifically theatre) in his native region, What the Twilight Says: An Overture, Walcott bemoans the lasting effects of over 400 years of colonial rule. He reflects on the West Indies as colonized space, and the problems presented by a region with little in the way of truly indigenous forms, and with little national or nationalist identity. Walcott shifts his poetic language between formal English and patois to highlight the linguistic dexterity of the Caribbean people. While recognising the profound psychological and material wrongs of the colonial project, Walcott simultaneously celebrates the hybridisation of Antillean cultures. His epic poem Omeros exposes the complex cultural strains that converge in his native St. Lucia, celebrating at once the European, Amerindian, and African heritage shared by the islanders.

Discussions of epistemological effects of colonization inform plays such as Ti-Jean and his Brothers and Patomime. One of the eponymous brothers in Ti-Jean and his Brothers (Mi-Jean) is shown to have much information, but to truly know nothing. Every line Mi-Jean recites is rote knowledge gained from the coloniser, and as such is unable to be synthesized and thus is inapplicable to his existence as colonised person.

Walcott probes the colonial dialectic in his two-hander Pantomime. In the play, Walcott revisions the story of Robinson Crusoe / Man Friday in an effort to destabilize the colonial power constructs. Reversing the roles of master / servant, Walcott temporarily lends to Trinidadian Jackson, a guest house factotum and calypso singer, the role of Crusoe, with Harry, a British ex-patriate and owner, the identity of “Thursday,” thus resetting Daniel Defoe's legend in pre-colonial days. Recalling his fascination with the Edenic concept on naming, Walcott highlights the problem that faces the Caribbean writer by having Jackson re-appropriate the material objects around him, re-christening them in a pseudo-African language, calling the table “patamba,” the chair “banda,” etc, recalling the poesía negra's use of jitanjáfora mentioned earlier. The scene at first reflects Jackson’s agency: he has the ability to resurrect the language of his ancestors and regain ownership of the material of his island, teaching his minion Harry, the Anglo Thursday, his new tongue and establishing authority over his surroundings. Jackson's inability to resurrect a dead language reflects the Caribbean's lack of a single, discernable cultural history; Harry's retort reveals the violence inherent in the linguistic indoctrination of the colonial powers: language through the barrel of a gun. Walcott writes in English, the language of Trinidad, but he also makes full use of the local dialects, or what Barbadian writer Edward Kamau Brathwaite calls “nation language,” and portrays Jackson as code-switching throughout the play to reveal his culture’s linguistic dexterity.

Walcott's plays weave together a variety of forms; including those of the folktale, morality play, allegory, fable, ritual and myth; as well as using emblematic and mythological characters to address issues in non-realistic ways.