dijous, 28 d’octubre de 2010

Joan Solà... i visca la llengua catalana!!!!


Ens ha deixat, després d'una llarga malaltia terminal, Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940), un dels grans de les nostres lletres: premi d'honor de les lletres catalanes. Un homenot que ho ha donat tot per la nostra llengua, que el podem situar com a estudiós al costat de filòlegs i lingüistes de l'alçada de Joan Coromines o Pompeu Fabra. Dia de dol profund, doncs, per a la llengua catalana.
Mentre escric aquest apunt, tinc al costat la impressionant Gramàtica del català contemporani, que ell va dirigir. Sempre que mort un personatge tan gran m'agrada acompanyar-me de les obresrespectives que tinc a la nostra biblioteca familiar. I t'adones fàcilment de la grandesa de la catalanitat!!! Una llengua menyspreada i perseguida, odiada a l'Espanya de sempre per intel·lectuals i per la ciutadania, que, en contraposició, no para d'aportar grans intel·lectuals i estudiosos, persones amb tanta fidelitat, prestigi acadèmic i compromís lingüístic i cultural.
Joan Solà va realitzar un memorable discurs al Parlament de Catalunya, que serà recordat per la seua contundència i claredat d'ideals. No es tallava un pèl, ja que el seu prestigi acadèmic li permetia no anar amb mitges tintes. Lllegim el text d'aquest memorable discurs de Joan Solà, i aprenem del seu missatge dignificador (extret del bloc de Víctor Pàmies, Raons que rimen).
http://vpamies.blogspot.com/2009/07/text-del-discurs-de-joan-sola-al.html
Professor de llengua a la universitat de Catalana, membre de nombroses acadèmies i institucions culturals, era una persona meticulosa i sàvia, al qual donava goig escoltar i llegir.
Hem de plantar a la tergiversació de la nostra identitat política i cultural, i plantejar qui som i què volem ser... Solà dixit.
Els polítics esquiven plantejar-se les coses http://www.vilaweb.tv/?video=5707. No hi ha pau lingüística, ja que hi ha gent que viu angoixada, mentre d'altres s'aprofiten del menyspreu cultural. Tots aquests missatges ens reafirmen com a poble, un poble maltractat com a part d'Espanya indesitjada. Que els polítics intenten comprendre això i li donin autoestima... paraules que comparteixo totalment.
Fa unes setmanes ens va deixar Joan Triadú, un altre gran. Dos Joans fidels a la llengua i d'una intel·lectual sana i de la terra. I hi ha tres Joans més que es presentaran per separat a eleccions: Joan Puigcercós, Joan Laporta i Joan Carretero. Fan un desastre monumental!!!! I aquest desastre contribuirà al desori de la llengua que han estimat i defensat tant els Joans desapareguts.
Joan Solà estava a favor d'un català rebregat per la gent. Estava a favor del país i la seua normalització. Que ens ha deixat un dels grans!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)