Ens ha deixat, després d'una llarga malaltia terminal, Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940), un dels grans de les nostres lletres: premi d'honor de les lletres catalanes. Un homenot que ho ha donat tot per la nostra llengua, que el podem situar com a estudiós al costat de filòlegs i lingüistes de l'alçada de Joan Coromines o Pompeu Fabra. Dia de dol profund, doncs, per a la llengua catalana.
Mentre escric aquest apunt, tinc al costat la impressionant Gramàtica del català contemporani, que ell va dirigir. Sempre que mort un personatge tan gran m'agrada acompanyar-me de les obresrespectives que tinc a la nostra biblioteca familiar. I t'adones fàcilment de la grandesa de la catalanitat!!! Una llengua menyspreada i perseguida, odiada a l'Espanya de sempre per intel·lectuals i per la ciutadania, que, en contraposició, no para d'aportar grans intel·lectuals i estudiosos, persones amb tanta fidelitat, prestigi acadèmic i compromís lingüístic i cultural.
Joan Solà va realitzar un memorable discurs al Parlament de Catalunya, que serà recordat per la seua contundència i claredat d'ideals. No es tallava un pèl, ja que el seu prestigi acadèmic li permetia no anar amb mitges tintes. Lllegim el text d'aquest memorable discurs de Joan Solà, i aprenem del seu missatge dignificador (extret del bloc de Víctor Pàmies, Raons que rimen).
http://vpamies.blogspot.com/2009/07/text
Professor de llengua a la universitat de Catalana, membre de nombroses acadèmies i institucions culturals, era una persona meticulosa i sàvia, al qual donava goig escoltar i llegir.
Hem de plantar a la tergiversació de la nostra identitat política i cultural, i plantejar qui som i què volem ser... Solà dixit.
Els polítics esquiven plantejar-se les coses http://www.vilaweb.tv/?video=5707. No hi ha pau lingüística, ja que hi ha gent que viu angoixada, mentre d'altres s'aprofiten del menyspreu cultural. Tots aquests missatges ens reafirmen com a poble, un poble maltractat com a part d'Espanya indesitjada. Que els polítics intenten comprendre això i li donin autoestima... paraules que comparteixo totalment.
Fa unes setmanes ens va deixar Joan Triadú, un altre gran. Dos Joans fidels a la llengua i d'una intel·lectual sana i de la terra. I hi ha tres Joans més que es presentaran per separat a eleccions: Joan Puigcercós, Joan Laporta i Joan Carretero. Fan un desastre monumental!!!! I aquest desastre contribuirà al desori de la llengua que han estimat i defensat tant els Joans desapareguts.
Joan Solà estava a favor d'un català rebregat per la gent. Estava a favor del país i la seua normalització. Que ens ha deixat un dels grans!!!
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Mentre escric aquest apunt, tinc al costat la impressionant Gramàtica del català contemporani, que ell va dirigir. Sempre que mort un personatge tan gran m'agrada acompanyar-me de les obresrespectives que tinc a la nostra biblioteca familiar. I t'adones fàcilment de la grandesa de la catalanitat!!! Una llengua menyspreada i perseguida, odiada a l'Espanya de sempre per intel·lectuals i per la ciutadania, que, en contraposició, no para d'aportar grans intel·lectuals i estudiosos, persones amb tanta fidelitat, prestigi acadèmic i compromís lingüístic i cultural.
Joan Solà va realitzar un memorable discurs al Parlament de Catalunya, que serà recordat per la seua contundència i claredat d'ideals. No es tallava un pèl, ja que el seu prestigi acadèmic li permetia no anar amb mitges tintes. Lllegim el text d'aquest memorable discurs de Joan Solà, i aprenem del seu missatge dignificador (extret del bloc de Víctor Pàmies, Raons que rimen).
http://vpamies.blogspot.com/2009/07/text
Professor de llengua a la universitat de Catalana, membre de nombroses acadèmies i institucions culturals, era una persona meticulosa i sàvia, al qual donava goig escoltar i llegir.
Hem de plantar a la tergiversació de la nostra identitat política i cultural, i plantejar qui som i què volem ser... Solà dixit.
Els polítics esquiven plantejar-se les coses http://www.vilaweb.tv/?video=5707. No hi ha pau lingüística, ja que hi ha gent que viu angoixada, mentre d'altres s'aprofiten del menyspreu cultural. Tots aquests missatges ens reafirmen com a poble, un poble maltractat com a part d'Espanya indesitjada. Que els polítics intenten comprendre això i li donin autoestima... paraules que comparteixo totalment.
Fa unes setmanes ens va deixar Joan Triadú, un altre gran. Dos Joans fidels a la llengua i d'una intel·lectual sana i de la terra. I hi ha tres Joans més que es presentaran per separat a eleccions: Joan Puigcercós, Joan Laporta i Joan Carretero. Fan un desastre monumental!!!! I aquest desastre contribuirà al desori de la llengua que han estimat i defensat tant els Joans desapareguts.
Joan Solà estava a favor d'un català rebregat per la gent. Estava a favor del país i la seua normalització. Que ens ha deixat un dels grans!!!
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada