Si estudiem la seva trajectòria i obra ens en adonem que la seva obra sovint critica la jerarquia de castes socials i racials vigent encara avui en el Perú i a l'Amèrica Llatina.
Però aquest personatge, Mario Vargas Llosa, és un dels primers firmants del Manifest per la Llengua Comuna de juny de 2008. Aquest manifest recorda que la llengua castellana és l'única comuna i oficial de tots els ciutadans espanyols. Segons el mateix manifest el que els mou no és una inquietud cultural sinó política, car el castellà "gaudeix d'una puixança envejable i creixent...", i la inquietud és doncs, pels drets educatius i cívics dels qui tenen el castellà com a llengua materna. Segons el manifest totes les llengües oficials de l'Estat són espanyoles i dignes de protecció, però hi ha una asimetria entre les llengües espanyoles oficials i només el castellà és oficial a tot l'Estat, la qual cosa suposa una gran riquesa per a la democràcia.
El manifest proclama els drets lingüístics de tots els ciutadans, negant que siguin les llengües mateixes les que tinguin drets i es posiciona clarament contra la normalització lingüística. Segons els signants es lògic pensar que dins els diferents territoris hi hagi molts de ciutadans que vulguin desenvolupar la seva vida en castellà, coneixent la llengua autonòmica només per conviure de forma cortès amb els altres i gaudir de les manifestacions culturals.
Proposen una interpretació de l'article tercer, apartat 3, de la constitució Espanyola de l978, que no faci una discriminació o menyspreu dels ciutadans monolingües en castellà, per la qual cosa els signants demanen àdhuc un canvi de la Constitució i dels Estatuts Autonòmics. Amb aquesta finalitat demanen una sèrie de mesures en defensa del castellà, incloent la retolació dels edificis oficials i les vies públiques com a mínim en castellà i la utilització del castellà pels representants polítics en les relacions estatals dins i fora d'Espanya.
Com se pot premiar un personatge d'aquest tipus, ignorant de la riquesa i desenvolupament de la llengua, literatura i cultura catalanes, que l'únic que fa és posar-se on no li demanen i exigir, sí, exigir la desaparició d'una llengua que és la nostra, sí, la nostra, i no la imposada per força pels del país veí! Un premi nobel de Literatura hauria de ser algú que enriquís la literatura, algú que adorés la literatura, algú que sabés què és la literatura, i no un personatge que per qüestions polítiques i sense tenir cap noció del què és el català i el què som els catalans, hi vulgui ficar cullerada! Doncs sort que no li han donat el Premi Nobel de la Pau, perquè això ja seria el màxim del ridícul, perquè més que pau, ell i els altres signants del "Manifiesto" el que fan és guerrejar i, a més, sense raó!
Si no està content amb la situació que hi ha a Catalunya, que no hi vingui! Ell no treballa a USA? Doncs que s'hi quedi, però calladet, que no té ni veu no vot en una qüestió com la de la llengua catalana. Perquè si "la seva obra sovint critica la jerarquia de castes socials i racials vigent encara avui en el Perú i a l'Amèrica Llatina", com se pot ser tan hipòcrita i per qüestions polítiques o personals o simplement per ignorància, anar en contra del que aquí s'està combatent des que els espanyols ens van envahir?
Senyor Vargas Llosa, quedis a casa seva o al menys no parli del que no coneix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada