dilluns, 17 de gener del 2011

Le Métèque Georges Moustaki



Aquest apunt va per les meves cosines, Cinta i Juani. Aquesta cançó els porta molts bons records de la nostra època adolescent. O sigue que, xiquetes, gaudiu de valent de la nostra cançó!
Molts besets, precioses, i mireu sempre endavant!!!!!!!!!!!!!!!

2 comentaris:

Núria ha dit...

Gràcies, merci, grazie mille!!!
He estat bona part del primer trimestre treballant la intel·ligència emocional amb els meus alumnes... I és ben veritat que el que mou l'ànima no és pas la raó sinó el sentiment, sentiment format per emocions primàries, bàsiques, irreflexives, espontànies i profundes.
Són aquestes emocions les que afloren en sentir de nou la dolça veu de Moustaki, l'embriagadora música grega, símbol d'un paradís perdut, la nostra Ítaca, la joventud perduda, i alhora retrobada amb la seva melodia.
Al fons del nostre cor sempre serem xiquetes de 15 anys!!!
T'estimo Mònica. Bona nit

Mònica Subirats ha dit...

Tota la raó excepte en un punt: nosaltres no l'hem perduda la joventut, encara som joves, de cos i d'ànima, i si no mira com ens comportem i com tractem els nostres alumnes!!!!!!!!!!
Els 15 anys els portarem sempre amb nosaltres!
Jo també t'estimo. No canviis mai!