Última etapa del nostre viatge a Anglaterra: Macclesfield i rodalies ens han regalat retrobaments entranyables amb amics de tota la vida. Converses, rialles i records compartits que ens recorden que els viatges s’acaben, però l’amistat perdura.
Després de dies intensos recorrent ciutats, pobles i paratges d’Anglaterra, la
darrera etapa del viatge ens va portar a Macclesfield i rodalies. Era el tram
més personal i esperat: el retrobament amb amics estimats de fa molts anys,
aquells que vaig conèixer a Bellech Bay, a Gal·les, i que continuen formant
part essencial de la meva vida. Dies plens de converses, de records compartits
i de nous moments viscuts amb el Sàgar, que han convertit el final del viatge
en un regal d’amistat i emoció.
Dia 10
El trajecte des de London Euston fins a Macclesfield va tenir un petit
imprevist: obres a les vies que ens van fer canviar l’últim tram en bus des de
Wilmslow. Però allà ens esperaven el Pete i la Jenny, dos éssers meravellosos
que ens tenen els cors robats. Després d’un dinar a casa seva, vam anar cap al
nostre apartament al centre i vam poder fer la primera descoberta de la ciutat.
El mural d’Ian Curtis, cantant de Joy Division, la St Michael & All Angels Church, la Christ Church
i el Town Hall ens van anar guiant pels carrers.
Dia 11
L’endemà vam visitar l’església de Macclesfield per dintre i ens va deixar
embadalits amb el seu estil gòtic i els vitralls. Al migdia, cita amb el Mike i
la Bec per dinar en un restaurant tailandès, el Chilly Banana, amb la Madge, mare del Mike i
estimadíssima amiga. Malauradament, no es va trobar prou bé per venir, però
després del dinar vam poder compartir unes hores amb ella, xerrant davant d’un
bon te i gaudint de la seva companyia entranyable. La Madge és molt important per a mi. Ella ens va acollir a casa seva, a mi, mon germà i uns bons grapats d'alumnes nostres als anys 90s i va continuar venint de vacances a casa meva durant anys mentre es va poder moure per ella sola. Ara amb quasi 93 anys, ja no pot fer tot allò que estava acostumada a fer, però continua sent la mateixa persona meravellosa amb la mateixa meravellosa essència que l'acompanyarà sempre. Desitjo poder continuar gaudint de la seva companyia i amistat durant molts molts d'anys! De la mateixa manera, em va fer una gran il·lusií que el Mike i la BEc puguessin finalment conèixer el Sàgar, perquè fa dos anys ells no hi eren. Va ser un dinar maquíssim! Esperem amb tot el cor que ells sí que puguin tornar a visitar-nos a casa nostra perquè sabem què significa Catalunya per a ells dos!
A la tarda, el Pete i la Jenny ens van portar fins a Buxton, que ja
coneixia d’anys enrere i que em feia il·lusió mostrar al Sàgar. Vam acabar el
dia sopant a The Plough a Eaton, un lloc encantador per cloure una jornada
plena d’emocions.
Amb el Pete i la Jenny, el dissabte va començar amb un clàssic English
breakfast (ha ha ha) i va continuar amb una excursió a Bakewell, un poble
pintoresc i ple de vida. Després ens van conduir a Chatsworth House,
imponent i majestuosa, escenari de Pride & Prejudice. Una visita que
em va fascinar.
La ruta va seguir amb una parada deliciosa a High Peak Bookstore &
Café, on vam somiar que la propera vegada hi anirem amb una maleta buida
només per omplir-la de llibres!
El vespre va ser per retrobar-nos amb el Sean i la Clare. El Sean, amic de
fa tants anys, i la Clare, la seva dolça companya, ens van regalar una vetllada
plena de complicitats, converses i somriures. Tan de bo puguin fer-nos una visita ben aviat!
El darrer dia a Macclesfield el vam dedicar a l’església de Tytherington,
lloc on sempre retrobo cares conegudes de la meva època del campament a
Gal·les. El dinar va ser en un pub amb el Pete i la Jenny, abans de la visita
final a Prestbury, poble elegant de cases històriques i amb la joia de St
Peter’s Church i la seva capella normanda. Després, els nostres amics ens
van portar fins a Wilmslow i, d’allí, un tren ràpid ens va dur a l’aeroport de
Manchester. Amb el cor encongit pel comiat, però amb la certesa que aquestes
amistats són per sempre.
Reflexió final
Aquest viatge ha estat molt més que una ruta per terres angleses. Ha estat
un retrobament amb llocs estimats, amb històries antigues i amb persones que,
malgrat el pas dels anys i la distància, continuen ocupant un espai immens al
cor.
De Bristol a Bath, de Salisbury a Londres, de Macclesfield a Buxton, de
Bakewell a Chatsworth… Cada etapa ens ha regalat aprenentatges, bellesa i
emoció. Hem compartit cultura, natura, història, converses i, sobretot,
amistat.
El Sàgar i jo tornem a casa amb la sensació d’haver viscut un somni fet
realitat: un viatge ple de llum, de records recuperats i de nous moments per
atresorar.
Els amics retrobats —el Pete i la Jenny, el Mike i la Bec, la dolça Madge,
el Sean i la Clare— ens han recordat que l’amistat veritable és com un fil
invisible: pot estirar-se amb el temps i la distància, però mai es trenca.
Ens acomiadem amb el cor ple de gratitud i la certesa que ens tornarem a veure. Perquè els viatges s’acaben, però les emocions i els llaços que hi naixen són eterns.
Un recorregut
inoblidable per terres d’Anglaterra: de Bristol a Bath, de Salisbury a
Stonehenge, de Londres als Cotswolds i Oxford, de Londres a Macclesfield. Quatre entrades que relaten la bellesa
dels llocs, la màgia de la història i, sobretot, la força de l’amistat que
perdura malgrat el temps i la distància.
Quan el viatge s’atura, l’amistat continua essent el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada