Més comentaris dels nostres alumnes

• una trista sorpresa...

  patrícia| Adreça electrònica | dilluns, 19 de juliol de 2010 | 12:47h

  ostres, emigdi, no en sabia res! sí que anava veient pel facebook que corries per sitges, però em pensava que mònica continuava al peu del canó... buf, quines paraules més emotives, i quants records que em vénen al cap. jo sóc de les veteranes, dels temps del big ben...
  
  va ser un autèntic gustàs tenir-te com a profe, eres (i pel que veig continues) tan entusiasta! guardo un munt de vivències de tots aquells anys, perquè a nessie tot eren autèntiques vivències: les classes, les festes, els exàmens, els debats, les confessions, benllech... i molt bones estones amb la gent: tu, mònica, araceli, mike, els companys i companyes (també hi posaria uns quants noms, però em fa por deixar-me'n algun)... tot plegat forma part molt important de la meua vida, tant que la meua professió la dec en gran part a aquells anys.
  
  la vida sovint fa deixar uns camins per emprendre'n d'altres. espero que aquest nou camí us porti noves i bones vivències, tant o més que les que deixeu enrere... tot i que nessie sempre formarà part de tots natros! (coses de la vida: sabeu que aquest estiu me'n vaig a escòcia de vancances? :))
  
  gràcies per les paraules, emigdi, i per tanta dedicació professional i, sobretot, humana!
  
  records a tots i a vore si ens veiem un dia! ;)
  
  una abraçada forta!!!

  
  

• Comentari del feisbuc d'Eva Ruiz

  emigdi | diumenge, 18 de juliol de 2010 | 23:08h

  Eva Ruiz Fabregat
  Voldria dir moltes coses, però suposo que tot es pot resumir en un gran GRÀCIES. Sempre dic que he arribat on estic gràcies a vatros, pel que m'heu ensenyat i per "obligar-me" a fer coses que no em veia capaç de fer (eh, Emigdi? les meues inseguretats...). Ara que em dedico a l'ensenyament utilitzo moltes tècniques "emigdianes" i espero que puguen tenir els mateixos efectes en els meus alumnes que els que van tenir en mi.
  GRÀCIES PER TOT I VISCA EL CLERO!!!

  
  

.

Clàudia Pujol | diumenge, 18 de juliol de 2010 | 22:45h

Jo també sento que he format part d'aquesta etapa vostra. Encara recordo quan només amb dos anys ja passava hores a l'acadèmia i només vai ser capaç d'aprendre RED... Han estat moltes les estones que hem compartit i ara, com tota la resta, només us vull donar les gràcies per tot i desitjar-vos molta sort. Mai us oblidaré.

Natros

emigdi | diumenge, 18 de juliol de 2010 | 23:09h

et vam veure nàixer, ja que vivies dalt de l'acadèmia. Des de molt xicoteta t'hem intentat ensenyar de la millor manera possible. Crec que ens n'hem sortit. Molta sort en l'estudi de l'anglès i en la vida. Gràcies pel comentari...