- Gràcies per les teues paraulesemigdi | dissabte, 17 de juliol de 2010 | 18:07hMaria,
Tu has estat una de les millors alumnes que hem tingut. Et vam veure crèixer i com t'agradava estudiar idiomes. Recordo quan et vaig ajudar amb el treball de recerca. També els diferents noviets que t'acompanyaven. Pensem molts cops en tu i també m'ha emocionat el teu comentari. Avui estem una mica tendres. La vida ens porta per altres camins. Jo estic molt content a l'ensenyament públic, i és el camí que ha de seguir Mònica també.
A veure si ens veiem per Amposta un dia.
salut i una abraçada
- Feu un parèntesi:josep_blesa | dissabte, 17 de juliol de 2010 | 12:31hEm sembla que caldria donar-li un aire més empresarial. Es perd una oportunitat pels habitants de les terres de l'Ebre. Cal no tancar mai possibilitats. No per vosaltres, a títol personal, sinó per la espenta social i projecció internacional de les gents ebrenques.
Una abraçada.- Gràcies per les teues paraulesemigdi | dissabte, 17 de juliol de 2010 | 18:09hJosep,
Ara estarem tots dos a l'ensenyament públic i és tota una il·lusió i un repte. Ser autònom té els seus avantatges, hem estat molt bé aquests anys i amb una gran estima per l'alumnat, però també molts desavantatges en la societat moderna i egoista en què vivim.
salut
- Sort a la teva germanaamb el nou camí emprès, tu ja se que vas començar en molt bon peu,Respondre aquest comentari
una abraçada- Gràcies Tereemigdi | dissabte, 17 de juliol de 2010 | 18:10hElla ja estava enguany ensenyant a Miami Platja, compaginant la feina amb l'acadèmia. Segur que ara la nova propietària ho farà molt bé, que és de la casa i detota confiança.
salut
LLASTIMA
que les coses s'acaven, però és llei de vida, segur que és per obrir una etapa millor i d'aquestes coses és bonic guardar els bons records. El partits de futbol sala contra Nessie van ser tot un clàssic que llavors alguna espurna treien però que ara ho recordem positivament...
Han estat 19 anys
emigdi | dissabte, 17 de juliol de 2010 | 18:12h
d'ensenyament intens i de molta estima per l'alumnat, cosa que ens ha caracteritzat sempre. Tu també hi has estat alumne, un dels tants campredonencs que han passat entre nosaltres. Quant al futbol, va ser esplèndid durant uns anys, llàstima que vam acabar malament per causes totalment alienes a mi. Va ser un cop molt dur, que m'ha costat molt superar-lo personalment, ja que saps que li posava tota la il·lusió i l'estima en els meus xavals futbolistes.
salut
salut
Ester Escrihuela
MOlts del alumnes que anomenes no seríem el que som si no fos per vosaltres... gràcies per estar sempre allí...
Us estimo molt
Manel Ferré Forcadell
Emigdiiii =)
Sempre recordare les tardes en tu, acompanyats d'atres onsos com io, les kuals apreniem Angles x tambe vam apendre expressions noves (onso, capella gay, MªCinta patrona d tortosa, retrogrados...) i tambe ens vas ensenyar a respectar a les persones.
Per tot aixo i molt més, mil gràcies i ja sas k sempre t'estimarem =)
Núria Carles Benito
Les germanes Carles-Benito estem molt orgulloses d'haver estudiat en la Nessie ja que a part d'anglès hem après manaments i expressions made in Font de Quinto!!!
Molts bsts a la familia i sooooort en tot!
Andrea Moreno Estellé
Una abraçada ben forta a tots tresde les germanes moreno-estelle!
No us oblidarem mai!
besets!
Josep Subirats Castell
Ostres Emigdi, si trobo a faltar les tardes a l'acad... Mostra'n més...èmia! Realment van ser uns anys genials, em sentia com en una gran família a la Nessie. Com ja diuen més amunt, vam aprendre molt d'anglès, però la forma com ens ho ensenyàveu va fer que no es fés pesat, diria més i tot, era divertit. No oblidaré els speakings amb tu, parlant del papa, el clero i coses d'aquestes. Com tampoc oblidaré les classes amb Araceli o quan estava jo sol en una classe de dones amb Mònica que es posaven a parlar de cop i volta de la menstruació (fet verídic i que no oblidaré) i de lo cabrons que arribem a ser els homes. I la prova del nostre vincle és que sempre tenia un cuquet al cap que em deia: ostres m'he d'allargar a l'acadèmia a veure què conten. Ara no tindrem aquest punt de trobada, però gràcies al Facebook això no és problema: un caferet a mitja tarda sempre es pot planejar. I qui diu caferet, diu una altra cosa: perquè no fer un sopar de la Nessie? Allí hi serem!
Que us vagi tot molt bé a tots, i a vore si adreceu a la mainada que puja, que estàn mig sonats!
Salut!
Més comentaris del facebook
Jael Ferreres Ferreres
gràcies Emigdi!tot un plaer haver estat alumna d'una de les millors acadèmies d'idiomes i amb els millors mestres que es puguin imaginar ;)
ja saps que les Saretes també vos estimem molt!!!!!mai se us oblidarà, ja ho sabeu!espero que tot us vagi molt bé i...una veritable pena que tanqui les portes, amb la llarga i fructífera trajectòria que portava.
Esports Ferreres
MOLTA SORT!!!!!!!!!!!!!!
Dani Gallart Escolà
Ostres Emigdi ara que ho he llegit he tingut un sentiment de nostàlgia, bé què dir, només que m'ho vaig passar molt bé a la vostra acadèmia i sobretot vaig aprendre força, res més que us vagi molt bé.
Jael Ferreres Ferreres
opino com Jaume ;) sou únics (K)
Jaume Gallart Escolà
Ostres!! M'he quedat de pedra al llegir-ho, en serio. La veritat és que guardo molts records de l'acad... Mostra'n més...èmia i, sobretot, dels últims anys en Mònica que vaig riure molt i no estava passant una bona temporada a nivell personal. Espero que aquesta decisió albergui altres objectius i que siguin tan positius com La Nessie School, que tant a Dani com a mi, de petits, amb tu Emigdi, vam aprendre moltíssim i sempre hem anat relaxats en matèria d'anglès a l'escola o a l'institut. Gràcies a vatros. Una abraçada als tres!
També tinc el record de quan la meua gran amiga Míriam Toledo em va dir amb 12 anys que m'hi apuntes, i vull nombrar grans amics que vaig conèixer al Nessie com Alfred Calvet, Pep Simó, Sandra Carles... bé, què t'haig de dir a tu... si ens has vist créixer, i tornar-nos persones mig decents... ejem.
Ara és moment de canviar d'etapa, i tots el canvis són per a bé. M'agrada veure com ens hem fet grans i com la gent que ha passat per les nostres vides ens ha marcat en certa manera. Ara molts altres nois i noies tindran l'oportunitat de tenir professors com vosaltres que vertaderament estimeu la docència.
Rebeu una abraçada ben gran, vos duc al cor.
Maria