Senzillament, memorable... Aquesta és la sensació que tenim molts catalans i moltes catalanes sobre la històrica marxa d'ahir pels carrers de la capital de la nació catalana. Més d'un milió de persones aplegades per dir Prou a Espanya!!! Hi havia infinitat de banderes estelades, mai abans se n'havien vistes tantes de juntes. I no vàrem sentir ni un sol crit en referència a l'estatut, ni a la maleïda sentència espanyolista del tribunal prostitucional... Totes les consignes, absolutament totes, feien refèrència a la necessitat d'abandonar Espanya ràpid. Hi ha molta gent que ja no pot més davant de tot el que està succeint políticament durant els darrers mesos. La intolerància espanyola ens ha fet revifar, tal com comentava en un vídeo informatiu Lluís Gavaldà, el cantant de Els Pets, una de les innombrables personalitats que assistiren a una manifestació que ha esdevingut un exemple de dignificació nacional.
Nosaltres havíem arribat amb l'autobús d'ERC des de Tortosa. Havíem anat en família, com tantíssimes altres famílies catalanes que unien iaios amb xiquets. Ens col·locàrem dalt de tot del Passeig de Gràcia, i ja va ser dificilíssim accedir-hi. Fins a les 19.30, hora i mitja després, no ens vam poder moure ni un pam!!! No hi havia queixes dels i de les manifestants però, tots/es érem conscients que era un dia històric per al país. Era una reunió intergeneracional i interclassista, tots al carrer per la dignitat d'un poble que ja no suporta més l'ofec que ve d'Espanya. Somriures, xerrera, bromes feien companyia als ventalls que volien alleugir la calor. La sorpresa de veure tantíssima gent ens feia infinitament feliços i felices. I és que un poble submís va revelar-se davant de la infàmia més gran que s'ha produït durant dècades. Una nova Loapa s'està impulsant des d'allí dins a la messeta!!! Un nou Decret de Nova Planta que vol deixar en no-res la decisió del poble català!!! Aquest estatut ja no és vàlid... no és el que va votar el poble.
Les meues sensacions eren immenses. L'emoció m'envaïa en tot moment, ja que jo he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida. M'agradava que els meus xiquets veiessin aquell magnífic ambient, tot i que els era difícil la situació incòmoda de no poder-se moure. Quan vàrem poder avançar, vàrem comprovar encara més que l'estelada era la imatge de tot el llarg i bell Passeig de Gràcia!!! No es podia entrar a cap bar, no es podia buscar cap company, només es podia gaudir d'un moment que ha de canviar el rumb de la política catalana, massa controlada per personatges mediocres que ens han abocat a un atzucac.
EL PP ha volgut tergiversar la voluntat catalana amb el seu habitual espanyolisme intolerant amb tocs feixistes. Al PSOE ja li ha anat bé i els ha seguit el corrent. Els membres del TC han fet la feina bruta made in Spain, és a dir, amb tota mena d'irregularitats. Cap veu s'ha aixecat a Espanya per defensar els drets dels catalans i de les catalanes.
En canvi, ahir la veu catalana ressonà a Londres, a Quito, a Berlin, a New York... sobretot, a Donostia, on milers de bascos i basques eixiren al carrer per solidaritzar-se amb la nació catalana.
I avui és el dolç despertar!!! El clam d'un poble que va dictar sentència ahir.
(del bloc de l'Emigdi subirats)
Nosaltres havíem arribat amb l'autobús d'ERC des de Tortosa. Havíem anat en família, com tantíssimes altres famílies catalanes que unien iaios amb xiquets. Ens col·locàrem dalt de tot del Passeig de Gràcia, i ja va ser dificilíssim accedir-hi. Fins a les 19.30, hora i mitja després, no ens vam poder moure ni un pam!!! No hi havia queixes dels i de les manifestants però, tots/es érem conscients que era un dia històric per al país. Era una reunió intergeneracional i interclassista, tots al carrer per la dignitat d'un poble que ja no suporta més l'ofec que ve d'Espanya. Somriures, xerrera, bromes feien companyia als ventalls que volien alleugir la calor. La sorpresa de veure tantíssima gent ens feia infinitament feliços i felices. I és que un poble submís va revelar-se davant de la infàmia més gran que s'ha produït durant dècades. Una nova Loapa s'està impulsant des d'allí dins a la messeta!!! Un nou Decret de Nova Planta que vol deixar en no-res la decisió del poble català!!! Aquest estatut ja no és vàlid... no és el que va votar el poble.
Les meues sensacions eren immenses. L'emoció m'envaïa en tot moment, ja que jo he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida. M'agradava que els meus xiquets veiessin aquell magnífic ambient, tot i que els era difícil la situació incòmoda de no poder-se moure. Quan vàrem poder avançar, vàrem comprovar encara més que l'estelada era la imatge de tot el llarg i bell Passeig de Gràcia!!! No es podia entrar a cap bar, no es podia buscar cap company, només es podia gaudir d'un moment que ha de canviar el rumb de la política catalana, massa controlada per personatges mediocres que ens han abocat a un atzucac.
EL PP ha volgut tergiversar la voluntat catalana amb el seu habitual espanyolisme intolerant amb tocs feixistes. Al PSOE ja li ha anat bé i els ha seguit el corrent. Els membres del TC han fet la feina bruta made in Spain, és a dir, amb tota mena d'irregularitats. Cap veu s'ha aixecat a Espanya per defensar els drets dels catalans i de les catalanes.
En canvi, ahir la veu catalana ressonà a Londres, a Quito, a Berlin, a New York... sobretot, a Donostia, on milers de bascos i basques eixiren al carrer per solidaritzar-se amb la nació catalana.
I avui és el dolç despertar!!! El clam d'un poble que va dictar sentència ahir.
(del bloc de l'Emigdi subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada