Carta a dos alumnes estimats de Nessie School

Estimats Pau i Manel,
Tinc el gust de dedicar-vos a tots dos aquest apunt tan emotiu per l'estima que us he tingut durant tots aquests anys que heu estat fidels alumnes de la nostra acadèmia Nessie School of Languages, a Amposta.
Vaig tenir una entranyable sintonia amb vosaltres des del principi, quan éreu molt jovenets. Us he vist crèixer i de quina manera, tant físicament com mentalment. Ara ja sou dos nois alts i guapos, que tenen una personalitat desimvolta i feliç: dos homenets!!! Sabeu que un dels meus grans plaers és parlar de temes molt diversos amb els i les adolescents, i amb total claredat. Apart d'ensenyar anglès, la meua matèria, la funció d'un educant és parlar de la vida i intentar infondre valors nobles ciutadans a l'alumnat i establir lligams d'amistat amb ells/es.
Amb vosaltres... amb vatros... m'encantava parlar del Barça. Era un tema excitant, una passió compartida que trespassa generacions. I m'agradava escoltar-vos. Veure la vostra visió del futbol i de l'equip dels nostres amors, a voltes diferent a la meua, però amb més coneixement de causa ja que viviu el Barça dia a dia, molt més intensament que els adults. També celebro que si un missatge heu entès de mi ha estat el de la catalanitat, l'essència de la meua vida. Us parlava de les coses nostrades amb passió: com s'estima una llengua, una cultura, un territori, una gent, els Països Catalans... Us parlava de l'Alguer, del Matarranya, dels valencians, sobre els quals massa sovint rebeu informacions desbiaixades que ens fan molt mal com a pbole. També m'agradava enraonar amb vosaltres sobre temes de llibertat sexual, contra l'homofòbia que existeix entre el jovent i en la societat, o l'odi racial i la discriminació per motius socials i econòmics. Sabeu que us demanava tothora que evitéssiu vocabulari sexista, homòfob o racista, que impliqués una discriminació de persones per raons econòmiques, color de la pell o d'orientació sexual. El tema drogues que tant em preocupa... Sé que m'heu escoltat i que teniu presents els meus missatges, la qual cosa em fa extremadament feliç. També sé que poques vegades us n'havien parlat amb la franquesa i passió que jo hi posava, perquè us respecto moltíssim com a xavals jovenets i perquè sé que m'escoltàveu amb admiració (no és arrogància escriure això, és el que sento veritablement...).
Des que vam anunciar el tancament de la Nessie, m'heu escrit comentaris personals molt emocionants, que sempre recordaré. Notar la vostra estima és el màxim per a la meua germana i per a mi. Més en moments nostàlgics, i un xic trsitos, com suposa el tancament del nostre negoci, que és el nostre model de vida des que vam començar la vida laboral. Mai no és fàcil, però és que la vida no és mai fàcil...
Celebro haver gaudit de la vostra companyia i haver bastit una molt bona amistat. Jo em considero amic dels meus alumnes, i m'agrada que m'hi considerin. I sabeu que m'encanta parlar amb xavals de la vostra edat, ficar-me al vostre lloc i veure la vida des de la vostra visió, menys materialista i més il·lusionant. El món dels adults és molt complex, i el dels i de les adolescents, a voltes, és molt més bonic, malgrat les incerteses que planegen en la vostra experiència personal.
Tu, Manel, l'any que ve comences una experiència educativa nova a la universitat, la qual et desitjo de tot cor que et vagi molt bé. Els canvis en la teua vida seran importants, i no sempre fàcils d'assumir. Aniràs creixent amb anhels nous...
Tu, Pau, el darrer any de l'educació secundària serà igualment important i esperem que satisfactori, alhora que espero que triïs bé l'opció educativa per al curs proper.
Si ara volgués parlar a l'estil Nessie, us diria que sou una mica gandulets i us rasqueu els collonets... I altres coses habituals en la meua dialèctica amb vatros i amb la resta de xavalets que tant m'estimo. També us preguntaria pels vostres lligues, que tant gustosament sempre m'expliqueu, i que continuïn. Enguany a Sitges he bastit relacions entranyables amb xavals de la vostra edat i més jovenets, que m'ha permès continuar sempre al costat dels joves, una altra necessitat imperiosa en la meua vida.
Aquesta carta la podria fer extensiva a altres xavals estimats del vostre grup, o del conjunt de l'acadèmia. Us l'he dedicada perquè he notat la vostra estima i he sentit la necessitat d'agrair-vos-ho.!
Sabeu que per a allò que em necessiteu podeu comptar amb mi, la qual cosa repeteixo sempre, i de tot cor, a tot el meu alumnat, el d'Amposta o el de Sitges. Si per a vosaltres ha estat important conèixer-me i rebre la meua educació, per a mi heu estat igualment importants. Profes i alumnes ens nodrim mútuament, aquesta és la nostra grandesa...
Us desitjo un estiu carregat d'il·lusió i de gaudi (puc escriure de sexe?... sóc el profe) i una abraçada a tots dos...
Ens veiem per Amposta i continuarem construint la nostra Ítaka particular. Us estimo a tots dos!!!
Emigdi

(del bloc de l'Emigdi Subirats)