Aquests dies que estem recordant molt emotivament la trajectòria de l'acadèmia Nessie School of languages, la qual ha tancat les portes després de 19 anys, no podia deixar de parlar dels estimats jugadors de futbol sala que varen bastir un equip esplèndid i una autèntica pinya humana. Difícilment em podré estimar alumnes més del que me'ls estimava a ells, amb els quals vaig arribar a tenir un grau de confiança enorme. Llavors jo era força jove i m'encantava el futbol i les converses desinvoltes que tenia amb ells.Em vaig encarregar d'aquest grup excel·lent des de 1991 a 1995. Era tot un luxe d'equip, amb alguns dels millors jugadors en edat juvenil de la capital del Montsià. L'interès que tenien per Nessie era molt gran i vàrem aconseguir fer una gran pinya entre tots plegats. Van passar molts jugadors, però els principals integrants de la plantilla eren: Sàndal Campás, Ramsés Rosales, Jordi Escoda, Josep Antoni Llaveria, Agustí Pueyo, Manel Macià, Josep M. Puig, Marc Fornós, Esteve Balada, Martí Soriano, Xavi Cruz, Mike Ackroyd, Joaquim Miralles.
Disputàvem la lliga primaverenca de Campredó, la qual vàrem guanyar en tres ocasions, tot i que vàrem tenir un final molt accidentat i desagradable, que em va marcar personalment durant molts d'anys. El nostre principal rival era Escumosos March, en el qual jugaven un parell de bons amics meus personals, i la CCT, empresa de colors ceràmics del polígon industrial Baix Ebre. També competíem en torneigs escolars a Amposta i vam formar un equip al campament de Benllech Bay (País de Gal·les).
Un dels moments daurats que recordarem sempre és que vàrem tenir l'oportunitat de jugar contra un combinat de jugadors juvenils del Barça, reforçat amb alguns noms il·lustres. El Barça va organitzar un campus a l'antic col·legi Cervantes d'Amposta. Els vam demanar de jugar contra ells un dimecres la tarda i van acceptar. Els joves blaugrana van ser reforçats per Talin Alexanko, un dels admirats jugadors dels anys 1980 que era el responsable de l'equip. També varen venir a veure el partit dos jugadors estimats: Guillem Amor i Roger Garcia. Vaig poder intercanviar unes paraules amb ells. El llavors joveníssim Roger (membre de la quinta de lo Pelat, Ivan De la Peña) l'acabava de convocar Cruyfff aquella pretemporada. M'explicà que es pensava que es quedaria al primer equip, però que per a ell tot plegat era un somni. Amor va fer-se una fotografia amb la camiseta de Nessie, que em va fer una gran il·lusió. He de dir que Amor i jo vàrem nàixer el mateix dia del mateix any. Tot i això, al final de la seua trajectòria al Barça va fer una transmutació lingüística sospitosa per motius ideològics. Encara conservo l'enregistrament d'aquell partit, que va ser tot un premi per als meus xavals, que vivien el futbol intensament i tots ells eren grans seguidors barcelonistes.
Podria parlar de moltes anècdotes i, sobretot, de la meua relació personal amb ells. Ramses era un jugador estel·lar i amb un xut formidable; Sàndal, el nostre Romario del moment!!!; Llaveria, un jugador polivalent i extraordinari; Agustí, Esteve i Mike, tres defenses molt consistents; Marc, tenia una gran habilitat amb la pilora i sentit del sacrifici; Manel, un porter ferm i compromès; Jordi, un alumne molt estimat i jugador totterreny!!! Martí, amb un gran olfacte de gol i jugador d'equip; a Josep sempre el posava a l'equip inicial ja que era capaç de fer coses molt bones al principi del partit, a més, és una persona que sempre m'he estimat molt; Xavi, el més jovenet de tots, tenia una il·lusió i una estima immensa per Nessie; Joaquim, un jugador efectiu davant de porta.
Tot i això, el que més m'agrada comentar és la relació humana que vaig tenir amb ells. He assistit als casaments de quatre d'aquests nois (Marc, Jordi, Josep i Antoni) i he continuat una amistat entranyable amb tots ells. Impagable!!! A veure si podem organitzar un partit de Nessie a la tardor i... a Campredó.A la primera foto, dalt i d'esquerra a dreta: Agustí Pueyo, Mike Ackroyd, Ramsés Rosales, Emigdi Subirats i Manel Macià; baix, Josep Puig, Sàndal Campàs, Jordi Escoda, Josep David Fornós i Mario Lorenz.
A la segona foto, dalt: Manel Macià, Esteve Balada, Agustí Pueyo, Josep Puig, Emigdi Subirats, Ramsés Rosales i Martí Soriano. Baix, Sàndal Campàs, Antoni Llaveria, Xavi Cruz i Marc Fornós.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada