dissabte, 17 de gener de 2009

TORNEM CAP AL FRED!

Desprès de molts dies de descans dels viatges en tren fins a la ciutat de Lleó, a Castilla-León, he de tornar a agafar el tren nocturn i viatjar durant nou hores i mitja fins arribar al meu destí.
Les imatges que he trobat de la ciutat fan goig però no deixen d'espantar-me perque un lloc tan fred representa força perills, especialment a algú que no està acostumat ni al fred ni a la neu!
De totes maneres, l'experiència pot resultar molt enriquidora pel fet que a les meves terres de neu ben poca, i que quatlli, encara menys!
No crec que m'entrin unes ganes boges de començar a anar a la neu ni res per l'estil, en absolut! Però tant de bò li trobi algun gustet a la neu perque, fins ara, només de pensar-hi ja em vénen calfreds! Brrr, els carrers nevats, els problemes per caminar i sortir a fer una mica d'esport, les poques ganes que queden per deixar l'hotel i anar de visita cultural o de rebaixes, les hores que m'hauré de passar tancada a l'hotel pel fred del carrer ...



Quatre dies, quatre dies és el que em queda fins acabar la part teòrica del curs, i ja no me caldrà pensar més en que he de marxar de casa meva, viatjar molts kilòmetres, i estar-me sola a un hotel i una ciutat on no conec gairebé ningú i on em trobaré amb una de les poques coses que em fan molt de respecte, el fred!
Els meus alumnes i la gent que em coneix ja saben que jo sóc "animalet de costa", que si algun dia no em poden trobar que em busquin per un lloc càlid amb mar, i amb això vull dir durant tot l'any!
No obstant, he d'acceptar que Lleó és una ciutat preciosa, que els seus habitants m'han tractat molt bé i que, malgrat el fred i la neu, en guardaré uns records força bonics.