T’IMAGINES LA VIDA SENSE ELL? De la Isabel-clara Simó

Feia molt temps que tenia aquest llibre a la meva biblioteca però no havia tingut encara l’ocasió de llegir-lo per excés de feina i d’estudi entre altres coses. Me l’havien aconsellat moltíssim perquè sabien que per a una persona amb els meus ideals aquest llibre significaria molt per a mi.

La protagonista de l’obra explica la submissió i la humiliació constants a què la sotmet el seu marit, convertint la seva vida diària en un autèntic infern. Tota la història ens ve explicada mitjançant el diari secret que és descobert pel seu fill un cop la dona ja és morta i com ell va descobrint horroritzat realment quin tipus de persones eren els seus pares i com la seva mare va actuar per posar fi als seus patiments.

La història ens fa venir al cap tantíssimes històries similars que avui en dia són a primera plana dels diaris o notícia segura als telenotícies: la violència de gènere. Per mig de la novel.la podem adonar-nos de com han canviat els temps però com molts homes continuen exercint la força, bruta o psicològica, per doblegar la voluntat de les seves parelles i arribar, fins i tot en molts casos, fins a matar-les. Veiem com no fa gaire temps, als anys setanta, la dona en aquest país no tenia dret a res, no podia treballar si el marit no li firmava el contracte, no podia tenir un passaport si el marit no hi donava el consentiment, no podia abandonar el seu maltractador perquè li prendrien els fills, tot i ser ella la que patís els maltractes, entre moltíssimes més limitacions pel simple fet de ser dona. Tot això es fa palès a la novel.la quan el seu ginecòleg personal no li fa costat quan ella li obre el seu cor i la seva ment fent-lo partícip del seu patiment i ell es limita a dir-li que ha de fer tot el que el seu marit li mani que per això s’hi va casar i a més trenca el secret professional entre pacient i metge trucant al marit per posar-lo al dia del que pensa la seva dona. Increïble!

Per sort, avui en dia, les dones, tot i continuar patint els maltractes de les seves parelles i ex-parelles, poden comptar amb l’ajut d’organitzacions i professionals per a alleugerir el seu patiment per posar-hi fi. Malgrat tot, és denigrant que en el segle 21 continuen passant aquestes coses. Sembla com si la humanitat no hagués après res al llarg dels anys i dels segles, i, en el meu humil parer, trobo que ja aniria sent hora que les coses canviessin pel bé de tota la humanitat. No es tracta solament que la justícia sigui més dura amb penes majors per als maltractadors, sinó que hauríem de començar a educar els nostres fills, germans, pares, amics ... amb la finalitat que entenguin que tots dos sexes som iguals, que no hi ha un opressor i un oprimit, un dominador i un dominat, un ésser superior i un ésser més dèbil, que les parelles, les famílies, les relacions funcionen quan el respecte és mutu i la consideració envers l’altre ens ajuda a créixer a nosaltres mateixos.

La Mercè de la novel.la acaba matant el seu marit per poder viure sense por. No és el camí a recomanar a ningú perquè la vida de les altres persones, per molt cruels que els altres hagin sigut amb nosaltres, és molt valuosa i nosaltres no som ningú per treure’ls una cosa tant important. Per això, hem de començar a educar tothom per canviar aquesta lacra de la societat d’una vegada i per sempre.