dilluns, 3 d’agost de 2009

DIES D'ANHELS de l'Emigdi Subirats i el Rafel Duran


Aquesta és la darrera novel.la escrita per l’Emigdi Subirats i el Rafel Duran i està basada en els tristos fets que van succeir a les nostres terres durant la guerra civil i com aquests esdeveniments van canviar la vida del protagonista de la novel.la i la seva familia

(té com a marc la ciutat d'Amposta durant la guerra civil i narra la vida de Joan Talarn, regidor d'ERC a la ciutat montsianenca, que va haver de sofrir un llarg període privat de llibertat, la qual cosa va forçar el seu silenci ideològic durant la resta de la seua vida), però a la vegada representant tantes i tantes persones d’arreu de la nostra terra i d’arreu del nostre país, gent que es va veure involucrada en desfetes personals, en aldarulls populars, en aixecaments contra els opressors i que finalment només van conduir a molts d’anys de dictadura i repressió que encara avui en dia es noten en la gent d’una certa edat.

Hi ha trossos de la novel.la que ens fan saltar les llàgrimes, moments tan personals com el comiat de la gent que s’estima, del poble i dels amics, moments que els nostres vells encara recorden perquè van representar un abans i un darrera, com ho és el bombardeig del pont d’Amposta que va significar el principi del fi per a la ciutat. N’hi ha d’altres d’una dolçor profunda, com és el naixement d’un fill, i d’altres, com la descripció de la terra, que ens fa sentir l’olor de la terra a primera hora del matí, la calor del sol, l’airet del riu ...

El fet que els protagonistes de l’obra siguin de les Terres de l’Ebre és una conseqüència dels dos escriptors, tots dos ebrencs, un ampostí l’altre campredonenc, però ampostí d’adopció per molts d’anys treballant a la ciutat, tots dos lligats a la terra i a la ciutat, tots dos testimonis dels arrels de la gent de les Terres de l’Ebre, del passat, present i futur d’una terra que, diguem que per la seva posició estratègica i de base feble s’ha vist, i malauradament encara es veu, trasbalsada de tant en tant per pirates que s’hi van establir, per forasters que ens volen imposar la seva llengua, per buròcrates que ens volen prendre l’aigua, la qual cosa significaria la nostra fi; una terra rica i acollidora, recull del passat per fer front al futur, i sempre alerta per evitar que d’altres invasors ens tornin a fer mal. Tots dos autors en són conscients i usen personatges de la terra per fer-nos adonar de la importància de saber d’on es ve per poder entendre cap on es va.

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Assabentat per SAÓ del llibre Dies d'anhels, voldria compar-me'l i llegir-lo. Intentaré demanar-lo ací a Gandia. En cas que no l'aconseguira em podries dir un lloc que me'l fera arribar a casa. Gràcies.