dimecres, 1 de desembre de 2010

Perquè el suicidi?

Un apunt molt curt per reflexionar sobre la vida i la mort.
Me n'acabo d'assabentar del suicidi d'un adolescent de l'institut on treballa el meu germà. Quan els seus companys estaven preparats per tenir un dia de joia a l'institut perquè estaven contents pel triomf del Barça , un adolescent va i se tira al tren, desprès d'acomiadar-se del germà i de deixar una carta.
Què empeny una personeta que té tota la vida per davant a fer un acte semblant? No ho sé. No paro de donar-hi voltes i de pensar en la gran quantitat d'adolescents que han passat per la meva acadèmia i se'm trenca el cor de dolor al pensar que qualsevol d'ells podria ser el noi aquest. Només desitjaria que, tot i que aquest noi ja no pot ser salvat, aquest fos el darrer cas de suicidi, de qualsevol tipus, perquè si la desesperació és el que empeny els suicides, la desesperació omple per sempre més les vides dels que els estimen i que es queden a aquest món.

1 comentari:

lluis ha dit...

Ni sóc psicòloga ni sé d'aquest tema, el que si sé és que en aquesta vida et passen situacions que si no et sents ben acompanyat és com si estigueres a un pou i no en pots sortir i crec, personalment, que a l'adolescència es crea un tipus de sentiment intern que si no saps canalitzar-lo ni donar-lo a entendre a la mínima situació o pensament negatiu que tens o et passa es prou per pensar en escapar de la vida que portes. No sempre pots ajudar ni ser ajudat ni deixar que t'ajuden, a part,la ment és tant abstracta que ningú l'arribarà a entendre. Només donar suport a la familia que ho deu estar passant molt malamanent.