Poema Te'n recordes Mateo?

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

El següent poema l'he escrit, mentre m'esperava a l'estació de Sant Vicenç de Calders, amb tot el meu sentiment i un profund dolor, a la memòria del jove Mateo Cuartero, estudiant de 4t d'ESO a l'institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Mateo ens va deixar dimarts al matí. Una vida jove perduda que ens ha deixat consternats a familiars, alumnes, i professors. Aquest matí els seus companys de curs, i la resta del col·lectiu educatiu, li retrem un emocionat homenatge.
Jo he tingut la necessitat de redactar aquest poema. Davant de la incertesa que ens ha causat un munt de preguntes, sense resposta: com ha pogut passar una cosa com aquesta? Amb un sentit dolor, només ens queda dir-te: Mateo, t'estimem!!!

TE'N RECORDES MATEO?

Te'n recordes, Mateo, de l'ocellet blau?
Cantava de matinada en primavera.
Era un so bell, de pau a l'ànima.
I tu, quan infant, jugaves al parc
i també cantaves anhels, esperances...

Te'n recordes, Mateo, de la infantesa?
Quan tot són jocs, tot és creixença...
I els anhels d'infant et fan somriure,
i el viure és joganer i blau
de nou, a l'escola i a casa...

Te'n recordes, Mateo, de la platja
sitgetana, amb onades blaves i raigs
de sol que retraten el paradís a la terra?
I xiquets jugant a pilota, i més grans
amb moments d'oci ara i adès... tothora.

Te'n recordes, Mateo, del Benaprès?
Els anys que passen amb rapidesa.
Un noi callat, tendre, amb mirada assossegada...
Ací cresqueres... entre jocs i classes,
i feies el teu camí de viure jove.

Te'n recordes, Mateo, del teu camí de viure jove?
I a nosaltres ara quelcom gran ens manca.
És l'anhel, l'estima, l'esperança,
la mirada assossegada o la veu calmada.
Ja no et tenim ací, no escoltem la teua paraula.

Te'n recordes, Mateo, de tots nosaltres?