El 20 de juliol de 1969, l'home va arribar per primera vegada a la Lluna. I quan el dia 21, l'astronauta Neil Armstrong va trepitjar la superfície lunar, va pronunciar unes paraules que resumien la importància històrica del moment i que han quedat en les nostres memòries per sempre més: 'És un petit pas per a un home, però un pas de gegant per a la humanitat.' Armstrong era el comandant de la missió Apol.lo 11 de la NASA, i l'hi acompanyaven Buzz Aldrin i Michael Collins.
Aldrin i Armstrong van allunar amb la nau Columbia, i Collins se va quedar a la nau de comandament, l'Eagle. Tots tres havien sortit de Cap Canaveral (Florida) el 16 de juliol, a bord del coet Saturn V, i van arribar a destinació, a 380.000 quilòmetres de la Terra, quatre dies després. Vuit dies més tard, eren de tornada a la Terra.
En aquell temps a Campredó hi havia solament una tele, la del Cafè de Machí, i l
a meva mare ens contava de ben menuts com tot el poble va anar a veure-ho al bar. N'hi havia de força escèptics que deien que tot allò era un montatge dels americans i que en realitat no hi havien arribat a la Lluna, d'altres s'ho van creure tot i s'ho miraven embadalits, i d'altres no en feren ni cas, era un altre acte més que sortia per la tele i com a tal van aprofitar el moment per sortir de les seves cases i anar a fer un traguet al cafè. Jo era força menuda, encara no havia fet els tres anys i no en tinc cap record d'aquell dia, però sé que jo tambè hi era al cafè i encara que no ho recorde, me sento part de la història.
a meva mare ens contava de ben menuts com tot el poble va anar a veure-ho al bar. N'hi havia de força escèptics que deien que tot allò era un montatge dels americans i que en realitat no hi havien arribat a la Lluna, d'altres s'ho van creure tot i s'ho miraven embadalits, i d'altres no en feren ni cas, era un altre acte més que sortia per la tele i com a tal van aprofitar el moment per sortir de les seves cases i anar a fer un traguet al cafè. Jo era força menuda, encara no havia fet els tres anys i no en tinc cap record d'aquell dia, però sé que jo tambè hi era al cafè i encara que no ho recorde, me sento part de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada