Què són 'Bullying' i 'mobbing'

Assetjadors i “macarres” han existit sempre. En vertical o en horitzontal. A l’escola o a la feina. Entre iguals o amb abús de poder. A la via pública o per via jeràrquica i a través de la cadena de comandament.

Contra ells n’hi ha prou d’usar les mateixes armes que contra tot tipus d’actes contra la societat: la repulsa unànime i disciplinada, la justícia i les mesures policials. El problema és quan el sistema ho considera normal i l’integra com a part de la carrera (treball) o del procés de creixement (escola), i al no intervenir, ho fomenta.

Com gairebé sempre, els països nòrdics van ser els pioners en detectar aquests problemes, publicant els primers estudis als anys 70. Però sembla que fins que no se tradueix a l’ anglès la idea no s’accepta, ni s’escampa, ni s’ entén.

Efectivament, bully, en anglès significa mató, “bravucón”, gàngster, goril·la, agressor, fanfarró, “macarra”. Y mob vol dir assetjar.

Bullying implica agressió física i psicològica, acompanyada d’ amenaces, i s’aplica a l’ assetjament a l’ àmbit escolar, entre nens i adolescents.

Mentre que el mobbing passa als àmbits laborals on la violència física éa substituïda per mètodes molt més sofisticats. Ataca la personalitat, dignitat o integritat física o mental d’ una persona, posant en risc el seu lloc de treball o destruint l’ armonia a l’ ambient laboral.

Si se toleren, mobbing o bullying, se fan crònics al sistema, se veu com normal i fins i tot natural, i acaba passant que ni l’ agressor té consciencia de ser un torturador ni la víctima de ser assetjada.

L’ assetjament escolar o laboral no és una broma, és un procés meticulós de destrucció amb petites actuacions que, aïllades, podrien semblar anodines, però, repetides constantment, tenen efectes devastadors. El brou de cultiu per a que aquestes merdetes de psicòpates prosperen és un sistema cultural que funciona segons la llei del més fort (o del més indecent), on l’ honradesa se presenta com una debilitat.

Diuen els psiquiatres que l’ assetjament és el resultat de la «mediocritat inoperant activa», un trastorn de la personalitat caracteritzat per l’ ànsia patològica de notorietat, que arriba fins la impostura (apropiació del mèrit de les víctimes),iy, sobre tot, per una intensa enveja cap a l’ excel·lència aliena, que procura destruir per tots els mitjans.

S’han de prendre mesures JA!. El més important és evitar que existeixin condicions favorables. I escoltar, atendre i protegir les víctimes. I perseguir els maltractadors.

En els casos de bullying, o de mobbing les administracions han d’estar per a alguna cosa més que tramitar les sol·licituds de trasllat o de baixa i fins i tot de defunció del personal assetjat: han d’ obrir les seves portes per a escoltar i sonar suport a les víctimes i desemmascarar els assetjadors en lloc d’ encobrir-los.