Les preposicions EN i AMB
| PREPOSICIÓ | FUNCIÓ | EXEMPLES |
| EN | C preposicional | Tot consisteix en unes breus preguntes |
| CC temps | T’ho faré en una setmana | |
| CC lloc | Vaig anar amb bicicleta en aquell poble | |
| AMB | C preposicional | Compto amb tu |
| CC manera | Treballa amb molta cura | |
| CC instrument | Fes-ho amb retolador |
1. Cal parar atenció de no confondre en i amb a causa de la semblança fonètica d’ambdós mots: Pensa en
2. La indicació del temps dins el qual o durant el qual s’acompleix una acció s’introdueix per la preposició en: T’ho faré en un moment
3. Per indicar els anys, podem usar en o l’article el o el grup l’any:
L’any / En / El 1914 va començar
En Lluís va néixer en / el / l’any
4. La indicació del complement circumstancial que designa un sistema de locomoció es pot fer per mitjà de en o amb: Venien cada dia en/amb tren
5. La preposició en introdueix diverses locucions adverbials o expressions fetes:
en general, en resum, en canvi, en tot cas, en aparença
en veu baixa, en dejú, d’avui en vuit, de demà en quinze, ...
La preposició DE
| FUNCIÓ | EXEMPLES |
| Complement Nom: origen | Vi de l’Empordà |
| CN matèria | Porta de fusta |
| CN contingut | Llibre de mecànica |
| CN espècie | Un ramat de bens |
| CN destinació | Aula de diapositives |
| CN propietat | L’amo del cotxe |
| CN pertinença | Pinyol de pruna |
| CN aposició | El carrer de Balmes |
| Complement Adjectiu | Noia lliure de prejudicis |
| C preposicional | No t’oblidis de mi |
| CC lloc | Vinc de Girona |
| Altres CC | Vivia de renda Anava seguit de la seva filla |
| C Agent | Era estimat per tothom |
L’amplitud de funcions de la preposició de fa que sigui de les més usades. No hi ha que oblidar-la en els casos següents:
| Quan volem indicar el nom d’un carrer, plaça o zona en aposició amb un nom comú: |
El passeig de Gràcia
La plaça de Catalunya
| En funció partitiva: |
He comprat tres flors vermelles i dues de grogues
De cigrons, posi-me’n mig quilo
Es veu que regalaven llibres, però no pas de catalans
| Podem introduir amb de el subjecte d’una oració, quan és un infinitiu: |
Li agrada d’anar a veure món
M’interessa de veure’l aviat
Així mateix, si l’infinitiu és el complement directe de verbs de voluntat o desig (aconsellar, acordar, buscar, decidir, desitjar, esperar, exigir, admetre, intentar, oferir, pensar, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, recomanar, resoldre, suggerir...) solem introduir-lo amb de:
Li aconsellarem d’anar-hi tot seguit
Desitjava d’acabar de seguida.
No admeten de els verbs voler, poder, saber, fer, escoltar
| Expressions o locucions que cal construir amb de i no amb a: |
gust de cremat olor de tabac
pudor de podrit color de sang
cuina de gas soroll de buit
no servir de res, de gran cosa
no tenir temps de res, de fer res
tenir ocasió de veure algú
| Darrere d’alguns participis, la designació de l’acció és generalment introduïda per de. Es tracta de participis de verbs com: seguir, precedir, acompanyar, conèixer, reconèixer, respectar... |
És un artista respectat de tothom
Sempre anava seguit de la seva gosseta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada