VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Ahir van dir a la televisió que en l’estat espanyol ja hi ha hagut 11 víctimes mortals com a conseqüència de la violència de gènere, i, senyores i senyors, ens trobem solamentent a 18 de febrer! Quantes més dones hauran de patir i, algunes, morir perquè posem fre a una taca tan greu en la nostra societat?

El meu apunt d’avui dona una mica d’informació sobre el tema, amb l’esperança que això s’acabi ja d’una vegada per totes! Aquesta informació és un resum de diversos articles que se poden trobar per la xarxa i que considero molt importants per continuar amb la conscienciació de la societat envers un problema tan greu que ens afecta a tots i totes. Així doncs, comencem:

La violència de gènere, concretament la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena, primer hauríem de ser capaços d'identificar-lo i d'anomenar-lo.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones.

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.

Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.

El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.

Els maltractaments no són sempre agressions físiques, ja que el seu objectiu no és causar una lesió inmediata sinó sotmetre a la persona sobre la qual s'excerceixen.

La violència domèstica es manifesta en forma d'agressions físiques, psíquiques o sexuals que causen un dany físic o psicològic i vulneren la llibertat de la dona. Les conseqüències de les agressions es barregen les unes amb les altres.

Els trastorns més freqüents derivats de la violència domèstica són: l'estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió.

- Pel que fa a l'estrès posttraumàtic es tracta d'un dany que es presenta en forma de por o de terror incontrolat que reapareix quan es recorda l'experiència viscuda. El símptoma més immediat es reviure l'experiència a través dels somnis, dels records, produint un malestar físic. Com a resultat d'aquests símptomes es manifesten problemes socials i laborals.

- La síndrome de la dona maltractada es manifesta com a conseqüència d'haver estat exposada a una relació de maltractament repetit durant un temps. La víctima experimenta dues fases durant aquest estat:
- "un complex primari", caracteritzat per símptomes traumàtics com ara ansietat, hipervigilància, debilitament emocional…
- "un complex secundari", caracteritzat per símptomes d'autoengany, idealitzant el maltractador i pensant que deixarà d'agredir-la.

- La violència posa en marxa una maquinària que redueix sistemàticament les defenses psicològiques de la víctima, que freqüentment presentarà un quadre depressiu. Aquesta depressió augmenta la inseguretat i, juntament, la incapacitat per prendre decisions. Com a resultat, hi ha una disminució del rendiment laboral i de la capacitat de concentració.

Les estratègies més comunes per tal d'evadir-se d'aquestes tres simptomatologies és el consum continu de substàncies tòxiques, com ara tranquil·litzants, ansiolítics, alcohol… amb el perill de convertir-se en addiccions. També és molt freqüent que es desenvolupin cuadres d'obesitat, anorèxia, bulímia, trastorns obsessius…

Una de les interpretacions que es pot extreure és que la violència contra les dones es veu marcada per l'acció i reacció del col·lectiu femení. És a dir, l'alliberament de la dona ha provat un auge de la violència motivada per una reacció desesperada del masclisme. Aixa doncs, caldria reforçar els drets de les dones i combatre de manera important les resistències que s'oposen al canvi, defugint del model d'organització social establert.

La informació adient sobre maltractaments pot ser molt útil per ajudar a la conscienciació de tota la societat, i alhora, per oferir una guia per a les persones que hagin entrat en contacte amb situacions de violència domèstica.

Però, sobretot, la millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l'educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.